Laia de Ahumada i Batlle neix a Barcelona la primavera de l'any 1957. La seva infantesa està marcada pels llargs estius passats en un poble del Pirineu, amb molt camp per córrer, i a Tarragona, vora la mar. En tots dos llocs experimenta el silenci i la llibertat que sempre l'han acompanyat.

Aviat comença a escriure poemes i guanya el primer premi de prosa de la UEC de Mataró amb unes narracions sobre temes muntanyencs. Acabat el COU comença la carrera de Dret i participa en el grup de poesia de la facultat. En aquells anys manté correspondència amb Miquel Martí i Pol, qui l'anima a polir els versos i a qui, per diferents circumstàncies, no arribarà mai a conèixer personalment. Deixa la carrera de Dret i comença la de Filologia Catalana. En acabar-la, treballa com a professora en una escola de formació professional.

Deixa l'ensenyament l'any 1990 i co-funda el Centre Obert Heura per a persones sense llar. La necessitat de fer alguna cosa pels altres va lligada a la necessitat de comunicar. Desa en el calaix alguns intents de novel·la i es llança a escriure el que sent i viu. Publica el seu primer llibre de prosa poètica, A cau d'orella, l'any 1996. Es doctora en filologia l'any 1999 i publica una part de la tesi, l'any 2003, a Epistolaris d'Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens.

S'especialitza en escriptura femenina de l'època moderna. La dona i l'escriptura són els temes que a partir d'aquest moment centren el seu interès. Comença a impartir-ne cursos. L'any 2001 publica Vull parlar de Déu, i el 2005, Paraules des del silenci, primer llibre que s'acosta a la poesia —o prosa rimada. L'any 2006 comença a investigar en els arxius conventuals femenins a la recerca de manuscrits memorialístics i a col·laborar en diferents projectes d'investigació sobre repertoris i diccionaris biogràfics de dones, promoguts per l'Institut Català de la Dona, la Xarxa Vives d'universitats i la Universitat de Barcelona. I més tard, en un projecte de l'Institut d’Estudis Catalans sobre manuscrits de l’època moderna. L'any 2007 entra a formar part del projecte editorial de Fragmenta, dintre del qual col·labora en el consell assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics, i on l'any 2008 publica Monges, el primer llibre d'una trilogia d'entrevistes sobre la interioritat i el desig profund que té una gran acollida i que li permet descobrir un gènere apassionant; l'any 2012 serà publicat en castellà. Encara farà una altra incursió en el món de la poesia, l'any 2010, amb el llibre Els noms de Déu, darrer llibre d'un cicle poètic sobre l'experiència espiritual. L'any 2012 s'encarrega de l'edició, com a coautora i moderadora, d'un llibre de converses entre les pensadores Teresa Forcades i Àngela Volpini: Una nova imatge de Déu i de l'ésser humà (l'any 2013 es publica en castellà), i escriu un contrapunt al llibre Hinduisme, sobre la fascinació que exerceix a Occident aquesta religió.

L'any 2013, sempre a la recerca del sentit de tot plegat, publica el segon llibre de la trilogia d'entrevistes: A cel ras. Converses amb joves pastors. D'aquest llibre, que li fa descobrir la dificultat que té la nova pagesia per accedir a la terra, surt una nova inspiració: l'associació Terra Franca, creada per facilitar l'accés a la terra. Aquest mateix any s'estrena en el món del conte infantil amb la publicació de dos contes: Teresa de Calcuta i Em dic Pep i visc al carrer. 

El 2015 publica Espirituals sense religió, completa la trilogia d'entrevistes. El 2017 publica el conte El sisè sentit, que intenta explicar la interioritat als més petits i que és traduït al castellà, el francès i el portuguès. Aquest mateix any també publica una biografia basada en una entrevista: Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes.

El 2019 i el 2020 segueix endinsant-se en el món del conte, en aquest cas juvenil, amb Mariner de terra endins, una reflexió sobre la possibilitat de prendre decisions, amb llibertat, i des de la confiança. I amb un comentari al discurs de la Premi Nobel de la Pau, Wangari Maathai. Plantar arbres, sembrar idees. Tots dos llibres estan traduïts al castellà i al portuguès.

L’any 2022 publica dos nous llibres que volen donar veu a les dones. El primer, Entre Mans. Dones pageses, dones dempeus, vol visibilitzar la feina imprescindible de les dones pageses. El segon, Quatre dones del setze, recupera les històries ben reals de quatre dones del segle XVI a través de la seva correspondència. L'any 2024 publica Hem hagut de marxar. Sis testimonis de joves migrants, el primer llibre d'una nova col·lecció d'Akiara books, que vol donar a conèixer, amb una altra mirada, diferents temes socials.