Eulàlia Duran i Grau (Barcelona, 1934), filla d'Agustí Duran i d'Hermínia Grau, doctora en Història Moderna, i darrera propietària de la casa Duran abans de convertir-se en l'actual Casa-Museu, és entrevistada en aquest llibre per Laia de Ahumada, alumna i amiga. Des de la talaia dels seus vuitanta anys desgrana fets i records, tant acadèmics com vitals, viscuts a cavall de Cervera i Barcelona. Aquest llibre és un homenatge a Eulàlia Duran, al seu treball incansable, però també és un descobriment de la seva íntima humanitat, i una recuperació merescuda del seu protagonisme en la història de la cultura del nostre país.

(Sinopsi)