Vicenç Villatoro i Lamolla neix a Terrassa el 22 de gener del 1957. Es llicencia en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona però ja des dels disset anys treballa en la premsa escrita, al diari local Tarrassa Información (avui Diari de Terrassa). També de ben jove s’endinsa en la literatura: als vint-i-dos anys guanya el Premi Martí Dot de poesia i als vint-i-quatre el Premi Sant Jordi de narrativa, guardons que són l'inici de la seva adscripció als palmarès dels premis literaris catalans.

La professionalització la comença com a cap de la secció cultural d'El Correo Catalán. Al 1991 s'incorpora com a director adjunt del diari Avui i del 1993 al 1996 n'és el director; no obstant això, no deixa mai de col·laborar-hi amb articles i escrits d'opinió. La seva prolífica tasca d’articulista la podem trobar també en altres diaris i revistes com ara El Periódico de Catalunya, El País, El Temps, Serra d'Or i Revista de Catalunya.

La seva trajectòria en el món de la cultura i els mitjans audiovisuals pren volada a mitjan anys vuitanta, quan és nomenat cap de cultura de TV3 (1984). Al cap de poc temps ocupa el càrrec de director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000). També en aquest període Villatoro exerceix la funció política com a diputat de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya (1999-2002). Més endavant, l'any 2000, pren el càrrec de director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Dirigeix la Corporació fins a l'any 2004, tot i que hi continua vinculat posteriorment participant en diversos programes radiofònics i televisius. Precisament a la televisió catalana ha dirigit i presentat el programa Trossos, dedicat a la cultura, i Crònica 3, programa especialitzat en entrevistes, reportatges i debats. Al Canal 33 ha presentat Millenium i, recentment, la tertúlia literària televisiva De llibres (2005-2006). També és col·laborador habitual en programes i tertúlies radiofòniques (Catalunya Ràdio, COM Ràdio).

Tot i aquest vessant periodístic, no deixa mai la seva tasca d'escriptor; Vicenç Villatoro sempre ha compaginat les dues dedicacions que han conformat la seva trajectòria professional i vocacional. Inicialment és la poesia qui protagonitza gran part de les seves publicacions: Passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist (1974), Les banderes tampoc (1979), Els arbres vora els marges (1981), Cartografies (1988). Però de mica en mica l'autor va centrant la seva producció literària en la novel·la i l'assaig, sobretot el polític i l'històric. Novel·la autobiogràfica, de ficció amb estètica de videoclip, bèl·lica, històrica, infantil: País d'Itàlia (1984), Titànic (1990), Hotel Europa (1992), La ciutat del fum (2001), La Torre (2006)... El registre de l'escriptor abraça diferents tipologies novel·lesques.

La llengua, la política i la cultura catalanes són l'eix central dels seus assaigs, així com la qüestió jueva. Recentment publica Els jueus i Catalunya (2005) i L'engany. El segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya (2007).

A més de ser autor de gran nombre de pròlegs i monogràfics, Villatoro també escriu dietaris en què aboca les impressions del voyeur escriptor i periodista.

Els premis l'acompanyen prolíficament al llarg de la seva carrera literària i li guardonen tots els gèneres: novel·la, assaig, narrativa infantil juvenil... A la seva butxaca hi té, a més dels esmentats Martí Dot i Sant Jordi, el premi Recvll (1980), el Sant Joan (1983), el Documenta (1991), el Ciutat de Palma (1996), el Prudenci Bertrana (2001), el Carlemany (2004)... El febrer del 1997 és designat Escriptor del mes per la ILC.

Membre del grup literari Ofèlia Dracs, també ha escrit guions per a televisió i cinema, sovint en col·laboració amb Antoni Verdaguer, Jaume Cabré i Jaume Fuster, i lletres per a cançons. És membre del jurat de diferents premis culturals i literaris (Premi Sant Jordi, Premi Sant Joan, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes...) i comissari de diferents exposicions: Escolta, Espanya, Catalunya, tierra de acogida —exposició itinerant per diverses ciutats espanyoles—, i Veus, en el marc del Fòrum de les Cultures 2004.

En l'àmbit editorial, Villatoro ha exercit la tasca de director de la Fundació Enciclopèdia Catalana durant els anys 2000 a 2002; i en l'àmbit docent, ha estat professor de Gèneres d'Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.

Continua engruixint el seu currículum com a president la Fundació Ramon Trias Fargas (2004-2008), com a membre del patronat de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol i de la Fundació Catalunya Oberta. Vicepresident, i president a continuació, de l'Institut Ramon Llull (2011-2013), i president del Consell d'Administració d'Informació i Comunicació de Barcelona des de 2013. El 2014 ha estat nomenat director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.