Isabel de Villamartín Thomàs (A Guarda [O Baixo Miño-Galícia], 1837 - La Garriga [Vallès Oriental-Catalunya], 1877) és poeta, narradora i dramaturga.

De petita es trasllada amb la seva mare a Catalunya, on de jove entra en contacte amb els escriptors de Girona i Barcelona més propers a la Renaixença. Víctor Balaguer és el seu protector i defensor més significat. Amb la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona, el 1859 obté el guardó màxim, la Flor Natural, pel seu poema “Clemència Isaura”. El 1861 guanya la Viola d’or i plata per la poesia “Creu de Cristo”.

Participa en diverses antologies poètiques catalanes com Los trobadors nous (1858), Los trovadors moderns (1859), El libro del obrero (1862) i Calendari català (1864), i col·labora en català i en castellà a revistes catalanes com El conceller, La Floresta, La Primavera i El Café.

En castellà escriu els poemaris Pembé-Haré (1856) i Horas crepusculares (1865) a més de l’obra teatral Un dia de lágrimas (1859). El 1871 inicia les seves col·laboracions a la revista El Correo de la Moda, de Madrid. Des d’un feminisme conservador, la seva obra oscil·la entre una certa melangia i un catolicisme abrandat.


Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l’AELC.
Imatge del pòrtic: pintura de Clémence Isaure, de Jules Joseph Lefebvre (del llibre BOYER, Pierre-Louis: Clémence Isaure. Biarritz: Atlantica, 2010).