"El barri és venerable, noble i silenciós, amb carrers estrets i cases amples, que semblen deshabitades. Entre les volades dels casals, el cel fa vibrar el seu blau lluminós com una llançada. L'herba creix entre les juntes de les pedres, amples com a lloses. Rompen el silenci, de tard en tard, remors de campanes.
Pel barri no hi passa ningú: «Els veritables habitants d'aquests carrers són els gats», ha dit Santiago Rusiñol. Mallorca és un país privilegiats per als éssers gatescos. El gat exigeix el silenci, ordre i netedat, com un filòsof escolàstic: els renous del món no el deixarien meditar. Els gats i els canonges guarden analogies. Així han triat el mateix barri. L'aristocràcia, la burgesia, també anhelen reposar. L'escenari és apropiat. No descriuré una vegada més com és una antiga casa mallorquina; poc més o menys, igual que una lleonesa o una catalana. Bells quadres en els quals, de sobte, no es veu què hi ha pintat; cadires de repòs i llits barrocs, amb cortinatges de domàs. Aquests llits tenen molts matalassos: s'hi dorm molt bé."

(Fragment inicial de Mort de dama, dins Obres completes [Josep A. Grimalt (ed.)]. Barcelona: Edicions 62, 3 vols., 1988-1998. Barcelona: Edicions 62, p. 19)