"La injustícia de la Creació consisteix, precisament, segons César, que existeixin gavines obligades a travessar un mar tempestuós, pobres soldats amb ànima de conradors destinats a un heroisme que no senten... La nit de Pau, si hagués estat segur que Salvador consentia morir, potser s'hauria llançat contra la pista per destruir-se units en una suprema apoteosi. Així el Misantrop hauria sortit a la fi d'ell mateix, realitzant l'abraçada que resulta impossible i estèril amb una dona. El seu amic era llavors, vint anys enrera, un home valerós i suggestionable, ple de fantasia jovenívola. Com havia d'acceptar, ara, la tremenda prova, ja complida la quarantena, llastrat amb fills, honors i milions? El destí els separava definitivament."

(Fragment d'El misantrop. Barcelona: Edicions 62, 1989)