Sobre El quadern de les vides perdudes

Una història emocionant, ben trenada i construïda, bastida sobre una prosa precisa i eficaç, crua i esborronadora quan toca, lírica en ocasions. Un artefacte, en el bon sentit, que transporta la producció de Silvestre Vilaplana –despatxada fins ara amb solvència i ofici– a un estadi superior.

(Xavier Aliaga. "Quadern de la decrepitud", Núvol, el digital de cultura, 12 de juny de 2012 [enllaç])
 

* * *

Sobre L'estany de foc

D'altra banda, l'atmosfera que crea l'autor, una atmosfera claustrofòbica, miserable, on aconseguix submergir-nos per a mostrar-nos el pitjor i de vegades el millor de què és capaç l'ésser humà davant dels diners, la por al dolor i a la mort. I finalment, la capacitat per a mantindre la tensió del relat i l'interés del lector al llarg de 393 pàgines. Una novel·la que ens confirma l'existència d'un autor sòlid, d'una generació de novel·listes com no n'hi havia hagut mai en les lletres valencianes.

(Manel Alonso. "Alguns llibres són extremadament periollosos", blog Els papers de can Perla, 19 de desembre de 2010 [enllaç])
 

* * *

Sobre Els dimonis de Pandora

Es fa difícil dir on acaba la novel·la de terror i on comença la novel·la d'intriga. I, és potser, precisament això, el que és més innovador respecte d'altres obres en català (de misteri i d'intriga n'hi ha moltes, però de terror, certament poques). Sigui com sigui, es tracta d'un text que enganxarà a més d'un lector.

(Aurora Vall. Faristol núm 40, juny de 2001)
 

* * *

Sobre Les cendres del cavaller

És una novel·la que conté tots els elements necessaris, disposats molt correctament i amb les dosis justes, per atrapar el lector. El vessant cavalleresc de Martorell és reconstruït sàviament en la novel·la, el vessant literari només insinuat. Martorell és un bon personatge de ficció, tot i que ja és conscient a la novel·la que el seu llegat té un nom molt més perdurable que el de la seua pròpia nissaga: Tirant lo Blanc.

(Isabel Moll. Lletres Valencianes, núm. 13, tardor de 2004)

Escrita de forma amena i didàctica, és en efecte una contribució important per a divulgar la figura de Martorell.

(Rosa Maria Pinyol. La Vanguardia, 26 de maig de 2004)

Una bona novel·la per conèixer millor una època, un país i, sobretot, un home que ha passat a la història.

(Pere Martí i Bertran. Escola catalana, núm. 429, abril de 2006)
 

* * *

Sobre L'anell del pescador

Una novel·la distreta, d'acció trepidant, sense espectacularitats i amb molt de ritme. No tota la narrativa valenciana s'allunya dels arguments universals actuals. Per això, L'anell del pescador és molt recomanable per a bones èpoques on cal gaudir de l'aventura!

(J. Vicente Peiró. Ateneaglam)
 

* * *

Sobre Calendari de silencis

L'admirable domini de la paraula poètica, de força lírica i de personalitat singular, revelen la fermesa d'una trajectòria poètica fèrtil i perdurable.

(M.A. Francés. "La literatura catalana a les terres del sud", Revista El Tempir, núm. 19, gener-juny de 2001)
 

* * *

Sobre Aigües de clepsidra

L'obra de Silvestre Vilaplana presenta unes característiques que la individualitzen i la defineixen amb un estil que posseeix signes de maduresa poètica i una inspiració nodrida en les experiències viscudes i en els anhels.

(Lluís Ferri. Revista Festa, núm. 99, novembre de 1999)

Ens trobem davant d'una poesia madura, amb una veu pròpia i original, que sap assimilar perfectament lectures d'altres amb les pròpies vivències d'una manera senzilla i solemne, analítica i sintètica, contundent i emotiva.

(Lluís Alpera. Pròleg a Aigües de clepsidra, 1999)
 

* * *

Sobre Deserts

Silvestre Vilaplana s'enfonsa en les misèries provocades pels homes. Una reflexió sobre l'horror que han de patir algunes persones per tal d'aconseguir l'ansiejada felicitat.

(s/n. El Punt, juliol de 2005)
 

* * *

Sobre Els colors del vent

Aquesta obra excepcional és un autèntic delit per als sentits. Un cant al bon gust i a la bellesa en tots els aspectes. A la poesia de debò. Una de les millors obres poètiques que he llegit mai. Silvestre Vilaplana demostra, amb aquest poemari, que encara es pot escriure poesia de veritat, autèntica poesia. I reconèixer la vertadera poesia és com estar enamorat. Senzillament ho saps.

(Israel Clarà. Abril de 2005)

Aquest poemari no és simplement un molt bon poemari, sinó que va més enllà: una autèntica meravella per als amants de la bona poesia. Un poemari on Silvestre Vilaplana uneix, d'una manera magistral, la simbologia del llenguatge metafòric amb la bellesa tant del contingut com de la forma que adquireixen tots i cadascun dels poemes.

(Elisabeth Jiménez. Abril de 2005)