Pròleg de Rosa Regàs.

L'autora ens presenta una anàlisi dels processos històrics, socials i culturals que són a les arrels de les representacions socials de la infància de l'edat mitjana, fins arribar al segle XVI. Després aborda els segles XVII (el reformisme religiós del Barroc) i XVIII (la Il·lustració), quan dos filòsofs, John Locke (1632-1704) i Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), prenen una importància rellevant en els canvis de mentalitat dels adults sobre els infants i la infantesa. Més endavant tracta la problemàtica de les criatures pobres en general i, més específicament, la flagrant situació de les nenes pobres. Aborda els segles XIX i XX, quan els infants passen de la seva situació de treballadors a la d'escolars, i la gran importància que han tingut els feminismes en la nova definició de família i concepció dels infants. Finalment, Viladot debat la situació actual de la infantesa, la del segle XXI, els seus problemes, les pors i ansietats que genera en els adults, la relació amb la família actual i la interrelació que manté amb les noves tecnologies.