Biografia
Maria Àngels Viladot i Presas és llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Psicologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb qualificació d'excel·lent, i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona.
Des de l'any 1975 fins al 1985 és professora al Departament de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. A finals de 1983 obté un contracte de treball de l'Ajuntament de Barcelona i l'any següent s'incorpora a la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat. Ha estat cap de negociat dels Centres de Normalització i els Serveis Municipals de Català i també treballa a l'Institut de Sociolingüística Catalana. A més ha estat tècnica delegada del Departament de Cultura a la Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona. Una de les tasques importants que desenvolupa és la preparació, la coordinació i la redacció de la proposta de creació de l'actual Consorci per a la Normalització Lingüística. Aquesta proposta es concreta a la ponència "Els Centres de Normalització Lingüística segons disposa l'article 26 de la Llei de Normalització 7/1983", que llegeix al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. També cal destacar que coordina la ponència "Llengua i dona" al I Congrés de la Dona a Catalunya (Institut Català de la Dona de la Generalitat de Catalunya). Del 2007 al 2016 és editora d'Aresta.
L'any 1990 llegeix la tesi doctoral a la Universitat de Barcelona, dirigida pel Dr. Miquel Siguan, i obté un excel·lent Cum Laude per unanimitat. Després s'incorpora com a professora consultora a la Universitat Oberta de Catalunya i també n'és tutora. Des de l'any 1987, Viladot manté una estreta col·laboració amb el Departament de Comunicació de la Universitat de Califòrnia i, en col·laboració amb el professor Howard Giles i col·laboradors seus, ha realitzat i publicat diversos treballs d'investigació en l'àmbit de la comunicació i la sociolingüística en revistes internacionals de prestigi.
Col·labora al diari Avui i a la Revista de Catalunya. A més ha publicat treballs a La Vanguardia, La Factoría, Revista de Psicología General y Aplicada, Revista del Departamento de Psiquiatría, Perspectiva Social, Fòrum, Anuario de Psicología, Treballs de sociolingüística catalana, International Journal of the Sociology of Language, Multilingual, Journal of Multilingual and Multicultural Development, Ciència, Quaderns de Psicologia, Revista de Cultura de la Generalitat de Catalunya, COM. Revista del Departament de Cultura, Llengua i ús (revista de la Direcció General de Política Lingüística), Revista de Psicologia Social Aplicada, Perspectiva Social, etc. Té treballs publicats a les actes i publicacions de multiplicitat de congressos i simposis (Simposi de demolingüística; Seminari internacional de l'estudi experimental del bilingüisme...) i capítols dins de nombrosos treballs i llibres.
Viladot és autora de diversos llibres d'assaig, un dels quals, El Bilingüisme a Catalunya (1981), mereix el Premi Doctor Martí i Julià de l'Institut d'Estudis Catalans. Els altres llibres d'assaig són Identitat i Vitalitat lingüística dels catalans (1993), Estereotips socials de la dona (1993), Preparación mental del jugador de golf (1994), Les dones en la política (2000), Lengua y comunicación intergrupal (2008), Educar les emocions (2009), Letras con sabor (2010), Comunicación intergrupal e intercultural (2011), Comunicación y grupos sociales (2012), De la picaresca als videojocs. La infància com a mirall de la societat (2013), Gender at Work: a Social Psychological Perspective (2014), escrit conjuntament amb M. Steffens i I. Ebert, i ¿Qué hace la sociedad con los niños y las niñas? (2013). També ha rebut un Premi de la Caixa de Sabadell (1995) pel projecte d'estudi Comunicació intergeneracional. Un estudi a Catalunya. És autora dels Dictàmens assenyalats de Política Lingüística (Consell Social de la Llengua Catalana). Ha col·laborat en el llibre en línia Dones i catalanisme amb el text "Violència contra les dones" i en les conclusions, que es presenta al I encontre CatDem per a la regeneració catalanista, celebrat el març de 2010.
El 2001, publica el poemari Univers paral·lel (Viena) i Ocell de tempesta (Columna, 2001). Més endavant, veuen la llum els reculls de narrativa Laberint al soterrani i altres contes (Viena, 2019), La fúria de Fandango i altres relats (Viena, 2020) i Disset esclats (Stonberg, 2021).
Maria Àngels Viladot és vocal del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya i membre de la seva Comissió Permanent. Forma part del Jurat del Premi Ramon Trias Fargas (Fundació CATDEM). També és membre de la International Communication Association, del Grup Català de Sociolingüística, del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya i de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya, i és sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.