Josep M. Vidal i Turón va néixer a Barcelona, el 19 de juny de 1945. Va estudiar al Liceu Francès de Barcelona. Començà la carrera de Ciències Físiques però no va acabar-la. Obtingué el títol de professor de llengua francesa a l'Escola Oficial d'Idiomes i el de professor de llengua catalana a la Universitat de Barcelona. De 1969 a 1977 es dedicà a l'ensenyament del francès a les Escoles Patmos-Betània.

El 1976 va crear amb Miquel Obiols i Comediants el primer programa de televisió per a infants en llengua catalana, Terra d'escudella (1976-1979). Després continuà com a guionista, director i realitzador de programes televisius de gèneres diversos. El 1981 va començar una intensa i fructífera activitat com a traductor de textos teatrals, la gran majoria a partir del francès, però també de l'anglès, el castellà i l'italià, que inicià amb El somni d'Èdip, de Franco Passatore, i continuà amb Els peixos de colors de Jean Anouilh. Amb la traducció d'Espàrtac, de Bernard-Joseph Saurin obtingué un accèssit especial del Premi Josep M. de Sagarra 1983. I deu anys més tard, guanyà el Premi Nacional de Teatre Josep M. de Sagarra 1993, per la traducció en vers de la comèdia Les dones sàvies de Molière.

A partir d'aleshores, la traducció fou el seu treball prioritari i fonamental, la qual cosa va convertir-lo en un dels millors traductors de teatre en català. Però sense renunciar mai a la seva estimada televisió –mitjà d'expressió i de subsistència–, ni a una de les seves grans vocacions: director de teatre. I encara que la majoria d'obres va dirigir-les en companyies mal anomenades de teatre d'aficionats –sovint, n'han sortit grans actors i actrius–, sempre va dirigir els muntatges amb el màxim rigor i professionalitat. De fet, el 1992, arran de la traducció i direcció de l'obra Un regust com de mel, de Shelagh Delaney, als "Carajillos de Teatre" del Centre Cívic de Sant Andreu, convertí en protagonista de l'obra a Roser Campanyà, mare de les seves tres filles: Alzira, Carla i Anna.

Josep M. Vidal va morir el 22 de juliol de 2010 a l'edat de 65 anys. Sempre fou un home molt estimat i apreciat en el món cultural: al teatre, a la televisió, a l'ensenyament. Un bon pare, i un gran amic dels seus amics.