Pau Vadell Vallbona (1984). Nascut a Calonge, al Migjorn mallorquí, és fill i net de comerciants i pagesos. Dels seus anys d’infància recorda l’escàs nombre d’infants de la seva edat que hi havia al poble, quelcom que el dugué a desenvolupar la sensibilitat creativa i el gust per la lectura, especialment a partir de la descoberta de Blai Bonet. Des de ben jove es distingeix per les iniciatives culturals dins l’àmbit escolar i local, com ara l’impuls de la revista Dies i coses, promoguda per l’Associació Cultural Es Majoral de Calonge, que recentment l’ha distingit amb el guardó honorífic Estrella Mostrejada (2024).

A l’IES Santanyí participa activament en els diversos certàmens escolars i en la fundació de la revista Téntol, de la qual guanya el primer concurs literari. A l’institut hi troba el mestre i també poeta Antoni Vidal Ferrando, de qui confessa sentir-se hereu poètic: «Jo no vaig ser alumne seu directament, vaig coincidir-hi a l’institut quan ell feia els darrers anys de classe i hi impartia alguns tallers literaris. Cuidava molt tot l’aspecte creatiu i sempre es va preocupar de poder portar escriptors a les aules.» Als catorze anys organitza, a l’ermita de la Consolació, un homenatge a Blai Bonet, l’altre gran poeta santanyinenc que l’influeix en gran manera.

Es trasllada a Barcelona per als estudis superiors. Es llicencia en Història i obté el Màster de Literatura Catalana a la Universitat Autònoma. A la capital catalana entra en contacte amb els cercles poètics universitaris i, en col·laboració amb un grup de joves estudiants mallorquins que viuen a la ciutat, es dedica activament a l’agitació cultural, amb actuacions poètiques, musicals i artístiques, i funda la revista Pèl Capell, els números de la qual estan dedicats monogràficament a poetes catalans. 

Des dels vint anys i fins al 2013, moment en què Vadell retorna a Mallorca, publica poemaris regularment, pels quals es fa mereixedor de nombrosos premis i distincions. Així, entre altres, obté el Premi Bernat Vidal i Tomàs de poesia pel poemari Quan salives (2005), el Premi de Poesia Josep Maria López Picó per Convit al silenci (2008), o el Premi Miquel Àngel Riera de poesia per Temple (2009).

En retornar a Mallorca crearà el segell AdiA Edicions amb seu a Calonge i especialitzat en poesia. Vadell i els seus impulsors la defineixen com «un projecte pròxim, viral i amb la maledicció predeterminada» que pretén, des de la societat civil, «propiciar l’espai de debat, de creació i d’enginy». També col·labora amb altres editorials de poesia, com ara Cafè Central, Buc o Labreu, amb les quals promou el certamen Francesc Garriga de poesia i en publica anualment el poemari guanyador.

Arran d’una trobada d’escriptors joves a Gandia, entre els quals es comptaven Sebastià Alzamora i Manel Marí, sorgeix el projecte Pedra Foguera, una antologia de poetes joves dels Països Catalans, i que porta la poesia arreu del territori i a l’estranger, com ara Mèxic, Sèrbia, Alemanya, França, Itàlia. Vadell participa en centenars de recitals amb lectures de poesia pròpia i d’altres poetes, com ara Blai Bonet, a qui organitza diversos homenatges. En la mateixa línia de reivindicació unitària per la llengua, el 2014 edita i prologa l’antologia de poemes per la llibertat Assumiràs la veu, el mateix any en què és guardonat per partida doble amb el Premi Vila de Lloseta de Poesia pel poemari Sang cremada i el Premi Senyoriu d’Ausiàs March per Traït. L’any 2017 guanya els Jocs Florals de Barcelona amb el poemari Esquenes vinclades.

Paral·lelament a l’activitat com a poeta i editor, Vadell s’implica enèrgicament en la promoció de la cultura, de la llengua i de la literatura catalanes. Els anys 2013 i 2014 és coordinador del Comitè d’Escriptors Perseguits del PEN Català i també és nomenat vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per les Illes durant el període comprès entre el 2017 i el 2021. Actualment coordina també la Casa Blai Bonet, centre de poesia de Santanyí.