Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010) és un dels crítics literaris catalans més destacats del segle XX. Des de molt jove es dedica a l'estudi de les llengües clàssiques i a estructurar la literatura catalana després del trauma i la dispersió que va provocar la Guerra Civil. Treballs com l'Antologia de poesia catalana 1900-1950 (1951) o l'Antologia de contistes catalans (1951) són uns instruments clau per a la projecció de la literatura de postguerra, així com els posteriors La novel·la catalana de postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1985). A més dels títols esmentats, cal destacar, dins l'extensa trajectòria de l'autor, obres com l'assaig La ciutat dels llibres (1999) o el dietari Dies de memòria 1938-1940. Diari d'un mestre adolescent (2001), un testimoni fonamental per entendre l'enorme desfeta humana d'uns anys injusts.

Poeta, traductor i mestre de crítics i assagistes, Joan Triadú basteix una obra rica en matisos i experiències que, lluny d'una significació només literària, vol apropar la literatura a la societat, també des de la militància cultural. Fundador de revistes i iniciatives literàries, articulista i defensor de la personalitat de Catalunya, la seva tasca és reconeguda amb premis com la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d'Honor Jaume I (1982), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1992) o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre molts altres. L'any 2009 obté, pel llibre Memòries d'un segle d'or (2008), el Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries. L'any 2021, amb motiu del centenari del seu naixement, la Generalitat de Catalunya commemora l'Any Joan Triadú.

Membre de l'Institut d'Estudis Catalans i soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, la seva obra mereix un lloc de privilegi en la nostra literatura.

Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Actualització: Nausica Solà i Toni Terrades.
Fotografies: Arxiu Joan Triadú i Font.