El fenomen que es produeix amb la novel·la de postguerra ha estat considerat un dels més sorprenents i significatius de la nostra història literària dins aquest segle. Després d'una crisi prolongada i reconeguda, mai no resolta del tot, comença una nova etapa del gènere en moments ben poc propicis per a qualsevol activitat de signe català. Apareixen aleshores nous novel·listes, alguns dels quals figuren avui entre els escriptors més reconeguts i més llegits, que donen una versió "diferent" de llur obra, tot ampliant-la decisivament; autors com Puig i Ferreter, Villalonga i Rodoreda, per a no esmentar sinó els d'una importància més indiscutible. Algunes novel·les foren escrites a l'exili i moltes altres hagueren d'esperar anys a publicar-se o ja no aparegueren en la mateixa forma que els havia donat l'autor primitivament. Tanmateix, la novel·la es renova i adquirex dimensions simbòliques i mítiques que l'emparenten amb les línies narratives més creadores de la literatura europea universal. La sèrie d'articles (publicats a l'Avui) que componen aquest llibre és una exposició sistemàtica, gradual i aprofundida d'aquest període tan ric i tan complex de la nostra novel·lística.