Magí Sunyer (Reus, 1958) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Escriptor multidisciplinari, ha treballat gairebé tots els gèneres, ha fet poesia, narració, crítica literària i assaig i teatre.

El 1978 publica el seu primer llibre de poesia, Càntir de llum i de febre, al qual segueixen, entre altres, Ginette (1982), L'error bellíssim (1993), I després, el silenci (2000) i Conté un secret (2003). Pel que fa a la narrativa destaca La serp (1990), Premi Víctor Català l'any 1989, i Jim (2010), Premi Roc Boronat. El 2014 rep el Premi de la Crítica Serra d'Or de teatre amb l'obra Safira.

Alguns dels seus escrits i llibres de caràcter científic són Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus (1984), Modernistes i contemporanis (2004), La ciutat nova. Literatura sobre llibertat, igualtat i catalanisme (2010) i, entre altres, Mites per a una nació. De Guifré el Pelós a l'Onze de Setembre (2015).

Col·labora periòdicament a la premsa escrita i dirigeix col·leccions literàries que recuperen peces descatalogades. És membre de les societats científiques Societat Verdaguer i Societat Narcís Oller, i del col·lectiu Escriptors del Camp de Tarragona. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.i del 2007 al 2015 ocupa diversos càrrecs de la junta.



Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació de l'arxiu personal de l'autor.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autor.