Magí Sunyer i Molné és camp tarragoní: va néixer a Reus, va viure a Picamoixons fins als disset anys i d'aleshores ençà que resideix a Tarragona. És doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Ha dedicat esforços continuats a estudiar la literatura del Modernisme i, en l'actualitat, la del segle XIX, amb una atenció preferent cap a aspectes mítics i simbòlics i, de tant en tant, escapades cap a escriptors i llibres més acostats a nosaltres en el temps. És membre de societats científiques —Societat Verdaguer, Societat Narcís Oller— i ha dirigit i dirigeix col·leccions que recuperen peces descatalogades però de bona qualitat del llegat literari català.

S'ha dedicat a quasi tots els gèneres literaris. Amb més persistència, a la poesia i a la narració. Des de la primera plaquette de l'any 1979 fins avui, ha publicat nou llibres de poesia, en els quals ha experimentat amb la forma poètica —del vers lliure a la sextina doble— i amb els jocs que permet la pàgina de paper i ha trobat un plaer particular en una col·laboració amb artistes de molt diversa mena —pintors, escultors, ceramistes, etc.— que ha donat com a resultat poesies fetes a mida que han afegit un altre al·licient al procés de l'experimentació. En va reunir una primera remesa al llibre Conté un secret. També ha redactat, per encàrrec, set auques. L'any 1989 va guanyar el premi Víctor Català, amb el recull de contes La serp. Començava així una dedicació a la narrativa que, fins ara, ha donat com a resultat dues novel·les publicades, una sèrie de contes escampats per ací i per allà i altres textos, de conformació diversa, editats o inèdits. Fins al moment actual, la deriva cap al teatre és menys decidida: una tragèdia publicada, un monòleg representat i en llibre, alguna peça de teatre de plaça i col·laboracions diverses en qualitat de lletrista de cançons o de proveïdor de textos per a teatre poètic. Una part, minsa, de la prosa que ha redactat s'ajusta als paràmetres de l'assaig. No és traductor; l'activitat en aquest camp s'ha reduït a alguna autotraducció i a la participació en una de les experiències de Farrera, quan, en equip i amb moltes interposicions, va participar en l'anostrament de poesies de dues portes armenis.

Col·labora periòdicament a la premsa amb articles d'opinió, de manera regular en una columna al diari El Punt, i participa en moltes altres accions culturals, sovint literàries, amb la relació de les quals no té intenció de fatigar el possible lector d’aquesta pàgina. És membre del col·lectiu La Gent del Llamp.

Del 2007 al 2015 ocupa diversos càrrecs de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.