LLETANIA AMOROSA

Ta gorja és una aurora
que pàl·lidament llu:
i ta nuca, morena i temptadora,
mateix que un fruit madû.

Tos llavis un clavell.
Ses càlides besades
per mi més regalades
que els dolcíssims raïms de moscatell.

Danses. Suaument tos braços s'amoraten:
i són com branques d'un roser florit
que al capdavall esclaten
en les fresques poncelles de ton pit.

Les teves mans són brunes
com l'humilíssim pa de camperol;
bones i tèbies com un raig de sol.

Tos peus són com dos nards
sobre mes mans devotament parades.
Tos peus volen damunt les verdes prades:
són escuma florint sobre les mars!

Tes paraules, més fresques i més dolces
que els murmuris de l'aigua que s'esmuny
sobre amoroses molses.

Mos dits desfan tes trenes blanament
i cau ta cabellera
com una espessa pluja que s'encén
de sol de primavera.

Tu somniaves, tancades les parpelles,
i ara tens un esguard embadalit…
Ai, quines meravelles
has trobat dintre l'urna de ton pit!
Em mires… I jo escolto el so d'aquelles
paraules que no has dit.

Ben negres són tos ulls. Però el mirar,
com un vol de coloms en dia clar!
Rius. La rialla pel teu cos rodola.
Ton cos és un roser
que sota el vent tremola!

I lànguida i vençuda
te sento palpitar sobre el meu cor.
Mon braç queia indolent. Perquè t'escuda
ha esdevingut tan fort!

Totes ses ànsies cap a mi es decanten
com a terra les branques d'un desmai,
i mos llavis damunt sos llavis canten
paraules vives que no es parlen mai.

EL COIXÍ PER TON CAP…

El coixí per ton cap; el dolç abric
pels teus peus infantívols que tremolen;
el rellotge, que, com un vell amic,
em diu plorant les hores que s'escolen;

el llibre preferit; el ram de nards,
el vori blanquinós del clavicordi;
els rosaris de nacre… Mos esguards
no troben res ací que no et recordi!

Aquest és mon turment: i no me'n moc.
Vull esperar morint-me d'impaciència.
Serva tantes relíquies aquest lloc
ungit i perfumat per ta presència!

És migdia. He fet tancar la porta.
Dels camps ve una remor llunya i somorta.
No vull consol de res ni de ningú.

Sé esperar la claror d'aquell moment.
La porta s'obrirà tranquil·lament:
entrarà un raig de sol… i després tu.


(De l'edició Obres completes. Barcelona: Selecta, 1967)