Carles Sindreu (Barcelona, 1900 – La Garriga, 1974). Poeta, novel·lista, narrador, periodista i publicista.

Exerceix de periodista esportiu al setmanari L’esport català on, amb el pseudònim de “Fivaller”, a més d’escriure cròniques sobre tenis també publica cal·ligrames dedicats a reconeguts esportistes. Col·labora a revistes com Mirador, El Be negre o D’Ací d’Allà i a diaris com La Publicitat, als anys trenta, i a La Vanguardia i El Noticiero Universal, acabada la guerra del 36-39.

Connecta amb l’avantguarda artística europea i el 1928 publica Radiacions i poemes, el seu primer llibre de poesies. El 1933 apareix Darrera el vidre, un recull de poemes de caire surrealista il·lustrat per Joan Miró. Ambdues obres són aplegades el 1975 en Obra Poètica I. El 1960 apareixen les seves evocacions poètiques de les figures del pessebre de l’ametlla del vallès.

Entre humorístiques i surrealistes són les narracions de La klaxon i el camí (1931) i la seva novel·la El senyor Joanet del Guinardó (1954). El 1952 publica La singular història d’un club de tenis sobre el club de tenis de la Salut.

Passa bona part de la seva vida entre Barcelona, on fa de publicista i antiquari, i el Vallès Oriental, als pobles de l’Ametlla del Vallès i la Garriga, on col·labora en la vida cultural i en les publicacions locals i comarcals.

Carles Sindreu és un dels fundadors de l’ADLAN (Amics de l’Art Nou) i dels Amics del Circ.

Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l’AELC.
Fotografia de la portada: LletrA - UOC / Fotografies de la bibliografia: Biblioteca de Catalunya.