Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943 - 2020), escriptora i periodista. Llicenciada en Filosofia i en Periodisme i doctorada en Filologia romànica. Com a periodista ha dirigit el setmanari Canigó i col·labora habitualment en nombrosos mitjans de premsa escrita, ràdio i televisió. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, professora de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresidenta al Principat de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Des que l'any 1978 guanya el Premi Víctor Català amb el seu primer llibre, És quan miro que hi veig clar, ha publicat una cinquantena de títols en gairebé tots els gèneres: novel·la, narrativa breu, narrativa juvenil, teatre, poesia, guions radiofònics i televisius, reculls d'articles, assaig, memorialística… Ha estat guardonada amb el Premi Sant Jordi, el Premi de la Crítica Serra d'Or, en quatre ocasions amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, amb el Premi Andròmina de narrativa, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, la Medalla d'Or d'Alcoi, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, entre molts d'altres.

Amb reedicions constants de la seva obra i traduccions a diversos idiomes, Isabel-Clara Simó és una de les figures més populars de la literatura actual en català.

Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, entre 2016 i 2019, degana de la Institució de les Lletres Catalanes.



Documentació: Lena Paüls.
Actualització i textos: Josep Miàs.
Fotografies: © AELC/Carme Esteve (2013).
Pàgina elaborada amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.