Isabel-Clara Simó escriu a un nét hipotètic per explicar-li com, en un context absolutament advers, va començar a adquirir consciència de la seva identitat catalana, i com ha viscut posteriorment el fet de ser una ciutadana —i més concretament una escriptora— compromesa i coherent amb la realitat del seu país.

Sense apriorismes ni dogmes, Isabel-Clara Simó descriu com són els catalans, com viuen —o malviuen— la catalanitat, quins prejudicis han de suportar per part dels espanyols, quins defectes tenen en realitat, què vol dir en definitiva ser català avui dia.