Des de la finestra de casa seva, en Ramon –un jove paraplègic que viu sol– segueix dia a dia la vida dels veïns que viuen al bloc del davant: una estudiant de bon veure, una àvia d'hàbits rutinaris, una parella amb un fill adolescent... El que en Ramon no sospita és que la seva observació aparentment objectiva i de fàcil interpretació és un autèntic engany, ja que ell només té una visió parcial i fragmentada de la realitat. Quan per un pretès atzar el contacte entre en Ramon i els seus veïns espiats deixa de ser visual, descobrim una història entre els personatges i darrera cada personatge absolutament sorprenent, i ens veiem abocats a unes confessions que donen, ara sí, la veritable dimensió de l'ànima humana, sempre contradictòria i d'una gran complexitat.

Amb El gust amarg de la cervesa, Isabel-Clara Simó ha construït una novel·la de múltiples punts de vista que posa de manifest la riquesa de vivències que s'amaguen dins de cada persona, i com la solitud inevitable que tots arrosseguem d'una manera més o menys explícita es pot transformar en una eina per descobrir el millor de nosaltres mateixos i, també, dels altres.

(Sinopsi)