Edat de lectura

Per la temàtica de l'obra, creiem que és un llibre recomanat a nois i noies a partir de setze anys.

Si tenim en compte que tot el llibre gira al voltant del fet d'escriure (podríem dir que es tracta d'un taller de literatura), és molt recomanable per a alumnes que estiguin cursant un batxillerat lingüístic.

Argument

Aquest llibre és un recull de sis narracions caracteritzades per un tret comú, segons va remarcant el propi Màrius Serra: són relats sense persona narrativa interposada.

A "Transcripció" l'autor ens fa entrar en el món del somni o, més ben dit, al món de la frontera entre el somni i la realitat. A partir de la narració d'un somni d'un terrabastall en una sabateria, el narrador vol lligar o explicar aquest somni amb la realitat (la història d'una amiga seva que va haver d'avortar).

"Incert so" és un relat amb intriga sobre jubilats. Els tangos hi juguen un paper destacadíssim. L'autor, a partir d'una conversa que té amb una amiga seva —la Fina—, crea una obra de teatre anomenada Tango. Els protagonistes són els avis de la Fina —en Celdoni i la Clara— i els seus socis —l'Antonio, que acaba de morir, i l'Aurora, que està convençuda que el seu marit l'enganyava i que la clau de tot aquest embolic és a l'última estrofa d'un tango que sempre cantava el seu marit.

"Constricció" és la creació, per encàrrec, d'una constricció, és a dir, d'una narració on tenen més valor els jocs de lletres i de paraules que no pas el que s'hi diu realment. La constricció o enigma porta el títol de Solfeix (solfeig) i tracta de Turandot: lliga el tema de l'òpera amb el de l'accident —o tragèdia oportuna— del Liceu.

En el quart relat, "Inspiració", l'autor ens fa reflexionar sobre el fet d'escriure per encàrrec i limitat per un espai concret (una columna en un diari). I, d'altra banda, ens narra una història d'amor —la seva— en un viatge a Irlanda, que acaba (o ben mirat ja comença) a Escòcia. Tota aquesta narració, a més, està lligada amb Barbara Cartland, l'autora de novel·les roses.

A "Motivació" Màrius Serra ens explica com trobar un motiu per posar-se a escriure: a partir d'una frase que un taxista deixa anar a una dona, ens narra la història d'una ferreteria del barri. A més, durant el relat, ens va plantejant preguntes com: per què escrivim?, per què llegim?, etc.

A l'últim relat, "Documentació", trobem la història de dos estudiants, la Nèlida i en Marc: ella és una gran admiradora de les obres d'art; ell es pregunta contínuament què és el que realment és art. Aquesta història, però, va enllaçada amb una obra que està escrivint l'autor, el qual, per poder-la continuar, necessita documentar-se una mica. D'aquesta manera ens fa pensar en la importància que té —o que no té— que un autor es documenti molt abans d'escriure un llibre. Aquest relat també ens fa veure la relació que pot arribar a existir entre un personatge i l'autor que l'ha creat.

Després dels sis relats hi ha una "Postil·la", en la qual ens parla d'un amic seu —ell mateix— que escriu una obra sobre un oncle seu: Mon oncle. Al relat, s'hi expliquen tots els entrebancs que el seu amic troba a l'hora de fer públic un llibre on s'explica la vida de la Cartoixa de Montalegre.

Tema

Hi ha un tema general en tots els relats: el fet o l'experiència d'escriure. Al voltant d'aquest únic fil, tota una sèrie de reflexions i concrecions amplien a bastament el que Màrius Serra pretén comunicar-nos, cosa que no vol dir que totes les qüestions plantejades durant l'obra quedin resoltes o tancades, sinó que és el lector o lectora qui ha d'arribar a les seves conclusions.

Respecte al fet d'escriure es tracten molts aspectes, ja sigui directament o d'una manera indirecta, que la lectura d'aquest conjunt de relats permet aprofundir:

— diferència entre vida normal i vida real,
— relació somni-realitat,
— metaliteratura: escriure sobre allò que s'escriu,
— tipus de narrador: punts de vista,
— d'on surten les obres literàries: inspiració, motivació...,
— diferents tipus de gèneres literaris: relats, novel·les, obres de teatre...,
— llengua que utilitzen els personatges,
— tipus de personatges i la seva caracterització,
— situació de l'acció en un espai i en un temps,
— arguments o trames que s'escapen de les mans de qui escriu,
— diferents estils, diferents maneres d'escriure.

Personatges

Gairebé tots els personatges de La vida normal són personatges que Màrius Serra ha conegut realment: la seva mare (a la sabateria de Nou Barris), la seva dona (la Mercè), els amics sobre els quals escriu, el seu oncle... Però l'important és que a partir de personatges reals entrem al món de la ficció, de la literatura. En aquest recull de relats, potser el personatge més important és el mateix Màrius Serra. Llegint-los arribem a entendre per què escriu, com ho intenta fer, quines són les seves preferències i què és el que no li agrada gens.

Suggeriments didàctics

1. Proposem que l'alumnat es dediqui durant una setmana a "pescar" o "caçar" frases que serveixin de motiu per escriure un text com el que fa Màrius Serra a "Motivació". Un cop tinguin les frases, en triaran una i faran un relat motivat per la frase.

2. A "Incert so" Màrius Serra fa una obra de teatre a partir d'un fet que li explica una amiga seva. Els alumnes, a partir d'una notícia o d'un fet conegut per tots, poden intentar fer una obra de teatre curta, tenint en compte com ho fa Tango, l'autor.

3. Màrius Serra s'ha especialitzat en els jocs de lletres i de paraules. Una activitat pot ser que els alumnes facin una constricció seguint les bases següents: tot el relat haurà de mantenir l'estructura de CONSONANT més VOCAL (per exemple: "la cara roja de la nena...", o "la casa roja de les ànimes..."; no seria correcte "la cara blanca de...).

4. No sempre que ens proposem escriure tenim l'espai suficient que volem. Una proposta interessant per als alumnes és que comptin els caràcters que hi ha en una notícia o columna d'un diari (el professorat en triarà la llargada) i a partir d'aquí escriure, com fa Màrius Serra a "Inspiració", el seu primer viatge a l'estranger (o una excursió, vacances, colònies, camps de treball...).

5. En tot el recull de relats hi ha una gran barreja entre realitat i ficció. En molts moments de la lectura, el receptor no sap en quin dels dos terrenys s'està bellugant l'autor/narrador. Per tal d'imitar aquesta manera d'escriure, cada alumne, a partir d'un fet real, pot deixar volar la imaginació i fer un relat de ficció tot mesclant-hi la realitat.