Un nou accés de riure el féu vinclar-se endavant i el contingut de la seva copa anà a caure sobre la jaqueta de mudar del jove Pol Soms, que també reia, oscil·lant fortament en el balancí. En Pol, en sentir-se el líquid sobre la cara i el pit, féu un bot enrere que ultrapassà l'estabilitat del seu seient i una tombarella espectacular cap endarrere, amb les cames enlaire i el balancí caient estrepitosament sobre seu i acompanyant-se de sorolls de vidres trencats i crits d'auxili. En Narayan i els cambrers es llençaren a auxiliar-lo, l'Edmond havia quedat rígid, sense reaccionar, i encara s'aguantava el riure. En Pol Soms s'aixecà amb un somriure heroic.

—Tot en ordre, tot en ordre, no ha estat res.
—Ho sento moltíssim, perdoni'm, ha estat una imbecil·litat per part meva. L'acompanyaré i...
La senyora Gras havia aparegut, no se sabia com ni d'on, sol·lícita i compungida:
—Pol! Oh, Pol! Què ha fet? Fixi's com s'ha posat. Vingui amb mi, hem de solucionar això. —I se l'endugué estirant-lo pel braç mentre en Pol anava traient-se trossets de vidre dels cabells.

Els altres dos tornaren a seure, silenciosos, l'Edmond tornà a demanar beguda per a tots dos però en Narayan la refusà. L'Edmond anava ben torrat.
—Aquesta és una de les conseqüències duna mala assimilació, suposo —encara tingué el valor de bromejar.
—Li asseguro que parlava seriosament, senyor Ros. Les idees dels nostres pensadors i les dels seus no han estat sempre tan allunyades com ens sembla. Són uns altres els elements que ens distancien: va ser precisament un músic grec qui difongué l'anècdota de la trobada de Sòcrates amb un filòsof hindú a Atenes. Jo no sóc filòsof però qualsevol manual l'informarà de la influència, per no parlar d'interacció, entre pensament i religió gregues, hinduistes, hebrees, perses i egípcies.

(Fragment d'El bosc subterrani)