Aquest llibre satisfà un quàdruple deute: envers l'autor, eclipsat en la seva recepció internaciional per altres plomes italianes més prestigiades; enversa la traductors Maria Antònia Salvà, que només en revista veié publicada una petita part del seu treball; envers el prologuista Miquel Ferrà, que encoratjà i supervisà al llarg de tres dècades, sense resultat, "una petita edició que seria un bijou deliciós"; i envers l'editor que més féu perquè el projecte arribés a bon port: Francesc de B. Moll.