Montserrat Rubinat neix a Barcelona el 1976 i va a escola al barri de Gràcia. Ja des de petita escriu poesia: amb 12 anys, guanya un premi literari que atorgava la Fundació La Caixa amb el poema “El bastó de l’avi”, publicat en un llibre col·lectiu. De llavors ençà, no ha parat d’escriure.

En plena adolescència, després de llegir Malestar en la cultura de Sigmund Freud i L'estructura de l'ànima de Carl Jung, s’aficiona a la psicoanàlisi i a l’estudi de les religions, dels evangelis, de la càbala i de l’hermetisme. Pel que fa a la vessant literària, els seus primers referents són els anglesos Agatha Christie, Arthur Conan Doyle, Oscar Wilde, Jane Austen, les germanes Brontë i Lucy Montgomery; els alemanys Hermann Hesse i Goethe; l'argentí José Luis Borges; i els catalans Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal i Manuel de Pedrolo.

A l’època universitària, comença a estudiar Economia així com Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Barcelona. També realitza diversos cursos al Centre d’Estudis Financers, al Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i al Col·legi d’Arquitectes i Aparelladors de Barcelona. En acabar la llicenciatura en Economia, treballa a la Universitat de Barcelona com a responsable de les titulacions pròpies del deganat de la Facultat d'Economia i Empresa, feina que manté durant uns anys. A més, crea i presideix una associació d’estudiants que vincula el sector empresarial amb el món universitari: Barcelona Immobiliària i de la Construcció (BIC), des d'on publica la revista divulgativa Gestió Immobiliària i de la Construcció (GEIC), que li permet entrevistar empresaris i polítics de primer nivell al Parlament de Catalunya.

Durant més de quinze anys, treballa a l’administració pública i a l’empresa privada, com a cap d’administració i com a adjunta a direcció, tot i que aprofita les hores de la matinada per continuar escrivint.

El 2009 la seva vida fa un gir, ja que deixa la professió anterior i comença una nova etapa com a escriptora i activista cultural. Al febrer dona a llum a la seva primera filla i a l’octubre comença l’itinerari literari a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès aprenent les tècniques necessàries per a poder desenvolupar-se dins del món literari. L’any que finalitza la seva formació publica un relat en un llibre col·lectiu, A l’ombra del Decameró (2014). El 2015 guanya el 2n Premi Guillem de Belibasta, que li permet publicar “L’Esperit de la muntanya” a Ze, i altres narracions. El 2016 es forma com a professora i imparteix classes d’escriptura com a professional desplaçada de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès a Tàrrega en un acord amb l’ajuntament de la ciutat. El curs dura cinc edicions. Des d'aleshores, també condueix clubs de lectura i de cinefòrum a la comarca de l’Urgell.

Atreta pel món del teatre, comença a escriure una obra teatral i el 2016 cursa un taller de dramatúrgia a Saó de Ponent (Mollerussa), a càrrec de l’actor i escriptor Josep Maria Miró. Com a dinamitzadora cultural, el 2017 crea una associació cultural sense ànim de lucre a la ciutat de Barcelona, Black Edge, Cultura i Oci, per dur a terme actes literaris arreu del país. El mateix any, publica el conte infantil La princesa de xocolata. El 2018 segueix un curs sobre la nova gramàtica catalana a la Universitat de Lleida, promocionat per Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, d’on és sòcia. L’any següent comença el grau universitari de Filosofia per la UNED, en l’especialitat de psicoanàlisi.

Durant sis anys, ha estat membre de la Junta del Centre Cultural de Tàrrega i del Jurat dels Premis Culturàlia. Actualment, és sòcia de l’Ateneu de Tàrrega i de l’Ateneu de la Fuliola, i és membre de la junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans). És, a més, regidora de l’Ajuntament de la Fuliola i Boldú (Lleida). Participa en l'activitat literària, entre altres, amb conferències culturals i d’història medieval, cursos i tallers d’escriptura i dinamitza clubs de lectura i cinefòrums. També col·labora amb articles d’opinió en premsa escrita.

El 2020 publica el conte Un estel brilla al cel i el 2021 publica el primer poemari, Tornar a néixer. Sota el signe d'omega. A més, el 2021 té cura de l’edició de les antologies dels poemes –Mientras Vivía. Fragmentos de un tiempo breve y fugaz– i dels relats –Relatos que cuentan– en llengua espanyola de Juan Bahima. El 2023 publica Nisshoku. Eclipsi de Llum, i el 2024, Terra de segadors. Dirigeix una col·lecció de poesia a l’Editorial Base (Base Poesia) i és jurat del Premi de novel·la històrica Mestre Güell. La seva poesia ha estat musicada i posada en escena a l'espectacle “Ànima”, amb el poeta Vicenç Llorca, el músic David Pradas i la soprano Maria Altadill al Monestir de les Avellanes.