Xavier Rubert de Ventós neix a Barcelona l'1 de setembre de 1939. Membre fundador del Col·legi de Filosofia i director de la càtedra Barcelona - Nova York, és professor a diverses universitats americanes i catedràtic d'Estètica i Composició a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya).

L'any 1961 es llicencia en Dret i el 1962 en Filosofia. El 1965 es doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre estètica, titulada La estética de la abstracción. És deixeble de catedràtics com José Luis Aranguren, a la Universidad Complutense de Madrid o José Maria Valverde i Manuel Sacristán a la Universitat de Barcelona. La seva activitat docent és constant i, així, és Visiting Professor a la Universitat de Cincinnati, Ohio (1964), Santayana Fellow de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Harvard (1972) i Visiting Scholar de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (1973). També exerceix com a professor de filosofia a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), d'on és catedràtic d'Estètica i Composició des de 1973. Així mateix, fa cursos a les Universitats de Mèxic i Caracas.

Xavier Rubert de Ventós participa activament en la política catalana i espanyola com a diputat al Congrés pel Partit dels Socialistes de Catalunya entre els anys 1982 i 1986, i com a parlamentari europeu entre els anys 1985 i 1994. Des del 1975 Forma part de la Comissió per la Dignitat, en la reivindicació de la devolució dels documents requisats al final de la Guerra Civil Espanyola, conservats al Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca fins el 2005. Sempre implicat en el món cultural del país, l'any 1979 crea la Càtedra Barcelona – Nova York de llengua i cultura catalanes (1979-1982), és membre fundador del New York Institute for Humanities (Institut d'Humanitats de Nova York) i de l'Institut d'Humanitats de Barcelona, hereu del Col·legi de Filosofia, fundat amb anterioritat, l'any 1976, juntament amb Antoni Vicens, Jordi Llovet i Eugenio Trías a la ciutat de Barcelona. El Col·legi neix sota la influència d'institucions franceses, especialment del Collège de Sociologie de George Bataille, i queda absorbit, a partir del 1987, per l'Institut d'Humanitats. Les obres en col·laboració Maneras de hacer filosofía (1978), De l'amor, el desig i altres passions (1980) o Frontera i perill (1987) sorgeixen de les activitats del Col·legi de Filosofia.

Xavier Rubert de Ventós és autor d'una extensa producció d'assaig filosòfic on reflexiona al voltant de l'estètica, la política, l'art o la pròpia filosofia i, així, l'any 1963 publica El arte ensimismado, obra que li val el Premi Ciutat de Barcelona del mateix any i on l'autor vol mostrar la seva concepció de l'art modern. Aquesta visió de l'art —un «art implicat» contraposat al concepte d'art tradicional— queda àmpliament desenvolupat a Teoria de la sensibilitat (1968), obra d'especial rellevància en la trajectòria de l'autor i cabdal en l'assaig català, per la qual obté el Premi Lletra d'Or de 1968 i que és reeditada, revisada i ampliada pel propi autor l'any 2007. La estética y sus herejías (1974) obté el Premi Anagrama d'assaig, l'any 1973 i a De la modernidad. Ensayos de filosofía crítica (1980), reeditada posteriorment amb el títol Crítica de la Modernidad (1998), trobem les claus del seu pensament filosòfic.

D'entre la seva producció cal destacar, també, escrits de caire més literari com Ofici de Setmana Santa (1978), d'ètica i filosofia política com Moral y nueva cultura (1971) —reeditada més tard amb els títols de Moral (1986) i Ética sin atributos (1996)—, d'estil més didàctic —Per què filosofia (1983) o, més recentment, Filosofia d'estar per casa (2004)— i obres relacionades amb els temes nacionals i identitaris —Europa y otros ensayos (1986), El laberinto de la hispanidad (Premi Espejo de España, l'any 1987), Nacionalismos (1994) o Catalunya: de la identitat a la independència (1999)— que van de la mà, necessàriament, amb la seva experiència política com a diputat, reflectida en especial a El cortesà i el seu fantasma (1991), Premi Josep Pla l'any 1991.

Part de la seva obra ha estat traduïda a l'italià –La scienza e l'arte (1972) i L'Onorevole ed il suo fantasma (1992)–, l'anglès –Self-Defeated man. Personal Identity and Beyond (1975), Heresies of Modern Art (1980) i The Hispanic Labyrinth: Tradition and Modernity in the Colonization of the Americas (1991)– i l'alemany –Medien – Welten, Wirklichkeiten (1998) i Philosophie ohne Eigenschaften (1999)–. D'aquest darrer llibre, el pròleg es tradueix al català per al llibre Pensament i Filosofia a Catalunya III, 1940-1975 (Barcelona: INEHCA - Institut d'Estudis Catalans, 2004).

El juliol de l'any 1999, com a reconeixement a la seva carrera i a la seva trajectòria cultural és distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Xavier Rubert de Ventós mor a Barcelona el 28 de gener de 2023.