El primer paradís és la història d'un enorme fracàs existencial. El protagonista d'aquesta novel·la constitueix un veritable paradigma de la curta distància que pot separar un ésser vulgar i anodí d'un monstre de crueltat, passant per una fase intermèdia, que podríem dir-ne de rescabalament, i que per moments el modula com una veritable criatura dolcíssima. Tindrem ocasió d'acompanyar el personatge principal des de les amargors d'una separació recent fins a l'enlluernament de la descoberta del Camerun, per desembocar en la voluntat destructora d'un malalt ansiós d'encomanar la seva malaltia a tantes persones com li sigui possible. Camí de paradoxes i de culs-de-sac successius, l'itinerari vital que aquí podem resseguir no deixa de ser un retrat, tan fidedigne com incòmode, d'aquella part de nosaltres mateixos que sovint preferiríem postergar.

(Sinopsi)