Josep Lluís Roig Sala neix a Oliva, la Safor, el 8 de març de 1967.

Estudia primària al Col·legi Lluís Vives d'Oliva i amb onze anys escriu el seu primer poema, activitat que ja no abandonarà. A l'Institut Màrius Torres de Lleida descobreix autors com Espriu, Estellés, Lorca, Borges o Pedrolo i té professors com Jordi Pàmies i Pep Coll. Estudia primer i segon de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, que compagina, a partir de segon, amb primer d'Història. En aquells anys descobreix l'esplendor de la literatura catalana des de sempre fins la generació del setanta. Posteriorment cursa tercer de Filologia i segon d'Història a l'Estudi General de Lleida i quart i cinquè de Filologia Espanyola (Literatura) a la Universitat de València.

L'any següent aprova les oposicions a professor de secundària i aquell estiu és el darrer que treballa amb el seu pare, llaurador, al camp. Des d'aleshores exerceix com a professor en diferents centres: dos anys a València capital, cinc al Complex Educatiu de Xest, un a Bellreguard, on coincideix amb Joan M. Monjo, un altre a Castelló de Rugat i, des de l'any 2000, a Benigànim (La Vall d'Albaida).

Com a poeta, l'any 1990 obté el Premi Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat per l'obra Per dansar la llum (1991) i guanya, també, el Premi Senyoriu d'Ausiàs March amb el llibre de poemes Amb el gest de les hores (1991). Sal lenta (1992) és premiat amb el Salvador Espriu de poesia jove de 1991. Aquestes tres obres configuren, en part, una primera etapa creativa de l'autor que deixa pas a un període de vuit anys sense publicar.

A partir del 2000 Josep Lluís Roig manté una activitat literària ben variada, que el porta a alternar la publicació de reculls poètics amb diverses obres teatrals, narrativa breu i novel·la per a adults i joves. Escriptor eclèctic i prolífic, també publica ressenyes, articles i estudis sobre diferents temes centrats, darrerament, en la poesia més actual. Així, escriu amb regularitat a revistes i diaris com L'Aiguadolç, Avui, Levante-EMV, Caràcters o Reduccions. Ha traduït Viatge Verona-París, de la poeta italiana Maria Luisa Spaziani. Juntament amb M. Josep Escrivà té cura de l'antologia S'ha obert l'arbre vell com un paraigües (2009), publicat amb motiu de la 50a edició del Premi Ausiàs March de poesia.

Pel que fa al teatre Josep Lluís Roig és autor de Presoners de l'aigua (2003), amb la qual guanya, l'any 2002, el Premi Ciutat de Vila-real. L'any 2004 obté el Premi de Teatre Breu en Valencià Evarist Garcia de la Diputació d'Alacant per A joc de daus (2005) i Desàngel rep el 2008 el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, una obra amb la qual aborda temes com el maltractament i la immigració. Continua amb les obres Puzle (2008) i El cop de la bala (2009). El 2011 rep per segona ocasió el Premi de Teatre Breu en Valencià Evarist Garcia, per una obra sobre l'Alzheimer titulada Tantes històries la mateixa història (2012), que és estrenada a Alacant sota la direcció de Xavier Monzó.

Paral·lelament reprèn la publicació de poesia amb el recull Ebri de vi perdut (2000), i l'any següent publica Oasi breu. L'any 2004 guanya el Premi Recull - Benet Ribas de poesia amb el poemari El somrís de les carreteres secundàries (2004) i el Premi Ciutat de Xàtiva per La presó de l'aigua (2005). Amb Càries (2007) obté el Premi Ibm Jafadja, dels Premis d'Alzira del 2007. Peixos d'un mar sec (2009) li ha valgut el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia dels Premis Octubre de 2008 i el 2013 és guardonat amb el V Premi de Poesia Manel Garcia Grau, que convoca la Universitat Jaume I de Castelló, amb el recull A Contraatac (Els dubtes i els glaçons).

Juntament amb Rafael Gomar Lloret i Emili Gil, escriu el llibre de narracions Històries circulars i altres relats (2003). La seva primera novel·la, El primer paradís (2007), guanya el Premi de Narrativa Vila de Lloseta del 2007. El 2010 rep el III Premi Esport i Ciutadania de la Fundació del FC Barcelona i Òmnium Cultural amb la novel·la juvenil Insuficient s'escriu amb sang (2011).