EPITAFI A JOSEP VERNEDA

QUE CONSTA EN UNA SEPULTURA DEL CEMENTIRI VELL DE BARCELONA

Josep Verneda em diguí,
jo que sense mals ni danys
passats setanta nou anys
robust i trempat visquí.
Un metge... no diré qui,
sols un dia em visità;
un vomitiu m'ordenà;
responguí que no el volia;
ell digué que em curaria...
i vaig morir l'endemà.

(Del llibre Poesies catalanes. Barcelona: Biblioteca Bonavia, 1935, p. 13)

* * *

IMPROVITZACIÓ

ORANT L'AUTOR EN L'ESGLÉSIA DEL PI, JUNT A UN ALTAR QUE ARRANJAVEN, ES VA DESPRENDRE INADVERTIDAMENT UNA IMATGE QUE EL FERÍ AL CAP, I EN SORTIR, VA RELATAR EL SUCCÉS AL CÒMIC DON FERRAN DE CASTRO, QUE PASSAVA PEL CARRER, AMB LA SEGÜENT DÈCIMA

Veient que avui no tenia
res per menjar ni per beure,
entrí a l'Església per veure
si Déu un camí m'obria.
Després de ressâ amb fè pia
loque sols el bon Déu sap,
a l'anar a aixecâ el cap
es desprengué un Sant d'allí,
que, en lloc d'obrir-me el camí,
amb el cop m'ha obert... el cap.

(Del llibre Poesies catalanes. Barcelona: Biblioteca Bonavia, 1935, p. 14)

* * *

ADVERTÈNCIA

QUE FÉU L'AUTOR A SA MULLER QUAN AQUESTA VOLGUÉ VISITAR AL GENERAL DON F. M.

Mira, a mi no em sab pas mal
que vagis a visitar-lo,
perquè mereix obsequiar-lo
sent un valent general;
mes nota que el principal
fi de tota dona honrada,
és estar ben avisada
de lo que pot succeir,
i és que ell sol sempre embestir
a baoineta calada.

Cert que és un home de bé;
això no cal que t'ho diga;
mes crec que per enemiga
a qualsevol dona té;
de manera, que has de sabê,
que, siga bonica o lletja,
mai la batalla desetja,
semre procura avançar,
[…]

(Del llibre Poesies catalanes. Barcelona: Biblioteca Bonavia, 1935, p. 17)

* * *

SATISFACCIÓ

QUE DONÀ L'AUTOR HAVENT-LI SENS MOTIU LLEVAT UN FALS TESTIMONI, CULPANT EL SEU CUL D'INDECENT, PERQUÈ S'OÍ UN PET

Cul lo més desgraciat
que es contarà en llengües fresques
en les històries culesques;
quin lance tan apretat!
Tu veure't menospreciat?
Tu veure't avergonyit?
Tu que sempre has adquirit
la fama de cul prudent,
t'agreguen la de pudent,
i sense haver delinquit?

I d'aquell susto impensat
estant tu, cul innocent,
tots en el mateix moment
la culpa t'han aplicat?
Estàs molt mal opinat,
i la causa ignoro jo
perquè així sense raó
caigas en tal impostura,
com si fossis per ventura,
algun cul de convicció!

Tu que ets un cul avesat
a restrenye't si t'obliga,
i ets, si no està mal que ho diga,
com una pinya cerrat;
tu hauràs comèx tal maldat
d'obrir les portes en sec?
Repeteixo que no ho crec
ni pot ser tal insolència,
perquè la teva prudència
de petit que la conec.

En una sala tancada,
plena de ninfes hermoses
que, aplicades i industrioses
daba goig de ser mirada,
S'oí una gran tronada...
D'on sortí? Això és ignorat;
sols a n'a tu t'han culpat,
cul, sempre el més innocent...
Al davant de tanta gent
no ets tu qui s'és afluixat.

(Del llibre Poesies catalanes. Barcelona: Biblioteca Bonavia, 1935, p. 24)

* * *

DÈCIMA

QUE ESCRIGUÉ L'AUTOR AMB MOTIU D'HAVER TANCAT ELL I ALTRES COMPANYS POLÍTICS EN LA PRESÓ DE BARCELONA

Siguent lliure la nació
estàren presos aquí
els primers que varen dî:
"Visca la Constitució!"
En els temps de l'opressió
no es va emplear vigor tal,
ja que tots en general
amb els seus cors consultàren
i el sol delicte troàren
de ser constitucional."

(Del llibre Poesies catalanes. Barcelona: Biblioteca Bonavia, 1935)