Josep Robrenyo i Tort neix a Barcelona l'any 1783, en el si d'una família menestral. Fill de pare castellà, Félix Robrenyo, de Santa Cruz de la Zarza (Toledo), fuster de professió i mare catalana, Isabel Tort, de Banyeres, al Penedès.

De jove aprèn l'ofici de gravador de la fusta, però ben aviat es sent temptat pel teatre i descobreix la seva vocació. Es casa jove i després d'enviudar contrau segones núpcies amb Gertrudis Albornà. Almenys li viuen quatre fills, tres dels quals hereten aquesta seva vocació.

Les dades contradictòries o poc precises que tenim de la seva vida fan sovint difícil recompondre'n la biografia. El seu periple vital el duu a patir diversos exilis per circumstàncies políticosocials del moment històric que li toca viure. Compromès contra el francès i a favor de la causa liberal, fuig moltes vegades de diversos llocs, pateix exilis constants, i va a la presó repetidament.

Comença actuant a companyies d'aficionats en teatres particulars. El primer teatre d'aquest tipus on Robrenyo s'inicia és al carrer Assaonadors de Barcelona; temps més tard passa a un altre de més categoria, al carrer de Tripó, via avui desapareguda; i encara, en aquesta primera època com a aficionat, trepitja un tercer escenari, el de la Barra de Ferro. Tots aquests locals fan funcions amb l'aquiescència del Teatre de la Santa Creu, el teatre oficial de Barcelona a l'època. Com a actor professional no serà fins al dia 11 de setembre del 1811 que s'estrena a l'obra No puede ser guardada una mujer.

Paral·lelament a aquesta carrera d'actor comença a escriure sàtires i comentaris d'actualitat ben aviat; se li coneixen dos textos, que es poden datar del 1800, quan tenia té sols 17 anys: dues composicions en castellà contra la Revolució Francesa que es contradiuen, com explica Pere Anguera, amb la ideologia que sustenta al llarg de la seva vida i que defineix la resta de la seva obra, la defensa del liberalisme. Bé podia ser per encàrrec, per indefinició ideològica adolescent, o per pressió ambiental.

Des de l'entrada de les tropes napoleòniques a Barcelona redacta fulls clandestins de combat. Corre l'any 1808, i Robrenyo fuig a Reus i Tarragona. Sembla que allà escriu dues de les seves obres més conegudes i divulgades, el Sermó sobre les modes i costums i el Sermó de la mormuració, que al segle XIX arriba a assolir tirades de vint mil exemplars. Entre aquest 1808 i el 1811 pot realitzar, amb Francesc Renart, si és que les fan, les representacions itinerants pels pobles per obtenir diners per a l'exèrcit antinapoleònic.

El mes de maig de 1811 els francesos entren a Reus, i ell es refugia a Tarragona, on l'enxampa el setge a què sotmeté la ciutat el general Suchet. Primer salva la vida simulant estar mort, i després disfressat de capellà. En el seu retorn a Barcelona, actua per primera vegada com a actor professional al teatre de la Santa Creu l'11 de setembre de 1811, amb la companyia "Sociedad Dramática Española". El contracte rescindit fa que el 1812 marxi a Mallorca; d'on fa cap a Reus, on es troba el 1814. Continua participant en espectacles teatrals i escrivint fulls volants en vers.

Aconsegueix eludir la repressió que caracteritza el retorn a l'absolutisme de Ferran VII. Recupera, les temporades 1815-1817, el contracte com a segon actor graciós a la companyia titular del teatre de Barcelona. Sembla que les temporades del 1819 a 1820 actua a Madrid, tot i que les referències, novament, són poc precises. Fins a l'any 1820 actuava encara a la companyia, fent els papers de graciós i corista.

Robrenyo celebra el triomf del pronunciament de Riego que comporta el restabliment del règim constitucional a Espanya l'any 1820. Durant el Trienni Liberal (1820-23) milita amb el bàndol dels liberals i es multipliquen els seus textos antiabsolutistes. La seva participació en l'aldarull promogut pels exaltats del 24 de febrer de 1822, fa que sigui empresonat, sobretot pels continguts de la seva obra de teatre Mossèn Anton a les muntanyes del Montseny (primera part). Apareix un full solt al "Diario de Barcelona" suggerint que Robrenyo sigui enviat junt amb la seva companyia en una missió especial per tot Catalunya, una "Misión Liberal". Aquest fou el primer període d'activitat àlgida de Josep Robrenyo, "amb l'estrena de diverses obres de combat arrapades a l'actualitat", com explica Pere Anguera al pròleg de l'edició del teatre complet de l'autor de l'any 2004.

Apareixen, durant aquests anys, notes al Diario de Barcelona enunciant estrenes de les seves obres, com ara per exemple, El sitio y toma de los fuertes de la Seo de Urgel por el valiente general Mina, del 22 de febrer de 1823, Los franceses del año 23 en Cataluña, del 15 de maig, la del 31 de juny acompanyant la notícia de l'estrena de La Inquisición de Balaguer destruida por las armas nacionales o les d'agost i setembre de El traidor Queralt en su desgraciado gobierno de Mataró, Los franceses en el pueblo de Gracia, llano de Barcelona i La prisión y muerte del faccioso Matagalls.

La Dècada Ominosa (1823-1833) suposa el retorn dels absolutistes al poder, amb les consegüents limitacions a la llibertat d'expressió. Època magra, doncs, per a Robrenyo. Tot i això, paradoxalment, l'any 1825 estrena amb èxit un dels seus sainets més llargament representats El Sarau de la Patacada, amagat sota el pseudònim "Un ingenio de esta ciudad". Aquest mateix 1825, fugint de les persecucions servils, fa estada a A Coruña amb la companyia d'en Prieto, i a El Ferrol. La temporada de 1826-1827 figura de nou a la companyia titular del Teatre de Barcelona, amb l'actor Máiquez. Davant l'amenaça de ser empresonat, es refugia a casa d'un amic i després fa durant quatre anys un periple teatral per Espanya: Màlaga, Granada, Saragossa (1827-1828) i Madrid (18929-1830). Perseguit de nou per part dels favorables a Carles VI, s'amaga a casa del seu amic Alsina, i obté el passaport per Màlaga. Terratrèmols a Granada, pas per Saragossa i estada llarga a Madrid l'any 1829. Amb la promulgació de l'amnistia per Maria Cristina, com a reina governadora l'octubre de 1832, esdevé el retorn a Barcelona el 1833. El 9 d'abril d'aquell any reprén el treball d'actor.

En el context de la Primera Guerra Carlina (1833-1839), fa cartells publicitaris i recupera els vells sainets polítics sense necessitat de fer-hi cap canvi; també n'escriu de nous, de to similar. Novament, es fan comentaris respecte de les estrenes de les seves peces antiabsolutistes. L'any 1833 estrena El regreso del faccioso y el 1835 Lo hermano Buñol. El 16 de febrer de 1836 actua per darrera vegada al teatre barceloní, cinc dies després de l'estrena, la darrera, de Lo lliberal ab cua.

El 1835, segurament a causa de la crema dels convents i els consegüents aldarulls socials, Robrenyo i la família van cap a Amèrica amb la companyia de donya Rosa Peluffo. Després de quaranta dies de navegació la fragata amb nom "Afortunada" recala a Puerto Rico. Sis mesos després va a La Guadilla i Mayagüez, i a continuació a Veneçuela i Santiago de Cuba. Torna a fer de gravador, -no sabia estar ociós-. La fragata va cap a Jamaica, on tampoc fan cap representació teatral, fins que un empresari indià els contracta per Cartagena de les Índies.

El dia 9 d'agost del 1838, un any abans de la fi de la Primera Guerra Carlina, s'embarquen cap a l'Havana, via Jamaica, i el dia 14 l'Afortunada encalla entre dos illots per imperícia dels mariners. La goleta colombiana s'enfonsa. Després d'un llarg calvari dalt de la nau, el 12 de setembre Robrenyo mor, i tres dies més tard ho fa la seva vídua. El 21 de setembre la nau és rescatada. Els tres fills que l'acompanyaven el sobreviuen. Instal·lats a Amèrica, fills i nets fan una llarga carrera teatral.

Josep Robrenyo obté una gran popularitat gràcies a les seves obres sobre temes candents de política a l'època que apassionaven el gran públic. De fet, tan conegut era que, segons l'anècdota històrica, una vegada que volgué passar desapercebut en ocasió de la invasió dels francesos, una massa de gent s'aplegà sota el balcó des del qual estava prostrat Robrenyo i hagué de fugir pel terrat. La seva producció abraça peces de costums, de circumstàncies i sobretot obres de caire polític, caracteritzades en general pel propòsit propagandístic, amb la intenció d'estimular el públic per la causa Liberal. Amb la seva producció bel·licosa i revolucionària, amb l'ús dels paràmetres del sainet popular, s'erigeix en un agut improvisador repentista.

Autor d'unes 54 peces teatrals, 41 de les quals catalanes o bilingües, l'any 1855 J. A. Oliveres, del carrer de la Plata, número 2, publica en dos volums totes les seves obres. Fins ben entrat el segle XX no es torna a avaluar la importància del seu teatre i els seus poemes, de to popular i repentista, d'improvisació aguda. Càustic, irreverent i valent, el teatre de Josep Robrenyo representa en certa manera la porta d'entrada al teatre de la Renaixença.