Artur Quintana (Barcelona, 1936). Filòleg, germanista i traductor.

Estudia Filologia Romànica i Germànica a les universitats de Barcelona i de Colònia (Alemanya). El 1973 obté el Premi Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans amb la tesi El parlar de la Codonyera. Ha treballat de lector de castellà i català a Cardiff, Friburg de Brisgòvia i Basilea, de catedràtic d'alemany de secundària a La Laguna, de bibliotecari a la Biblioteca del Palatinat a Speyer - Espira, i de professor encarregat del curs de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Es jubila d'aquests dos darrers càrrecs el 2001 i el 2003 respectivament. Actualment viu a la Codonyera, Barcelona i Espira.

La seva tasca com a traductor de l'alemany té especial rellevància. Així, tradueix La promesa i El jutge i el seu botxí (1964), de Friedrich Dürrenmatt i Els afers del senyor Juli Cèsar (1965) i La novela de tres rals (1966), de Bertolt Brecht. Amb en Feliu Formosa, tradueix A la paret escrit amb guix. Poesia alemanya de combat (1966). De l'alemany també tradueix obres de Freud, Lukács, Schiller o Joseph Roth, entre d'altres. 

Artur Quintana és autor de nombrosos estudis sobre lingüística i literatura de l'alemany, l'aragonès, el català i l'occità. És autor, entre d'altres, dels títols La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana (1984), El català a l'Aragó (1989), El aragonés residual del Alto Valle del Mezquín (2004), El aragonés nuclear de Nerín y Sercué (2007) i El català de la Codonyera (2012). I, com a curador, és responsable de les obres en col·laboració Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995), Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça (1997), El Carxe: recull de literatura popular valenciana de Múrcia (1998), Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies (2010) i Desideri Lombarte i Arrufat: epistolari (1981-1989) (2002). És autor, encara, de les memòries La Vall de Balat: memòria de l'Aragó 1948-2003 (2003).

És membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, membre del Comité d'Honor del Rolde de Estudios Aragoneses, membre del Consello d'a Fabla Aragonesa, de l'Academia d'a Luenga Aragonesa i president de la Iniciativa Cultural de la Franja. El 2016 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva trajectòria.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autor.