Artur Quintana ha escrit el volum 3 de la col·lecció "Pa de casa" que titula, sense embuts, La nostra llengua. Gramàtica de la llengua catalana. Per fi, des de Saragossa, es reconeix que allò que es parla secularment a la Franja de Ponent, zona catalana d'Aragó i com es vulgui dir, és català i no "chapurreau", un idioma indefinit, una barreja de català i castellà o simplement llengües (?) locals: maellà de Maella, fragatí de Fraga, etc. El manual de Quintana, que va "dirigit als aragonesos de llengua catalana", tracta amb detall la fonètica i la morfologia i alguns punts de lèxic i de sintaxi i posa com a exemples narracions de Jesús Moncada i d'Edmond Vallès, tots dos de la Franja, i relats orals de festes populars de Castanesa, Montanui, Aiguaviva, Cretes, Fraga, versos de Tomàs Bosque, etc.

(Albert Manent. "Obres sobre l'Aragó de llengua catalana", Serra d'Or, núm. 313, octubre del 1985, p. 73)

* * *

L'any 1966 la benemèrita i mítica col·lecció de poesia «Els llibres de l’Óssa menor» publicava un volum titulat A la paret, escrit amb guix. Poesia alemanya de combat, que presentava una selecció de 45 poemes de temàtica politicosocial d'un total de 26 autors del segle XX de l'àmbit de la llengua alemanya, a cura de Feliu Formosa i Artur Quintana. Els dos antòlegs i traductors, bons coneixedors de la tradició literària germànica (tal com demostrarien amb escreix amb les seves respectives trajectòries posteriors, dues de les més rellevants sens dubte en el camp del transvasament literari de l'alemany al català), però que en aquell moment encara eren dos joves relativament desconeguts, deixaven ben clar en el pròleg del volum quina havia estat la seva intenció a l'hora d'elaborar l'antologia: «donar una cinquantena d'exemples d'una poesia que —d'una manera o altra— adopta una posició crítica o de protesta davant totes les circumstàncies històriques que feren possible la Segona Guerra Mundial i poden fer possible la tercera» (Formosa; Quintana, 1966: 10). La paraula «protesta» és molt significativa: recordem que la dècada dels seixanta del segle passat és l'època de les revoltes juvenils que desembocaran en el maig del 68 francès (però també alemany) i el moviment hippy dels Estats Units. A Catalunya les mobilitzacions contra la dictadura franquista guanyen força, i és el moment de la «protesta»: les protestes contra la manca de llibertats, les protestes contra la Guerra del Vietnam, la cançó de protesta... Unes protestes que eren possibles gràcies a la relativa obertura econòmica i política que el règim de Franco havia decidit emprendre, però que alhora eren reprimides durament quan l'aparell de l'Estat considerava que anaven massa enllà. És just en aquest context que cal situar la publicació d'A la paret, escrit amb guix.

(Ramon Farrés. "A la paret, escrit amb guix. Una antologia de poesia alemanya de combat censurada", Quaderns. Revista de Traducció, núm. 20, 2013, p. 90)