Artur Quintana i Font neix a Barcelona el 31 de gener del 1936, mig any abans de l'esclat de la guerra civil.

En acabar el conflicte, el pare marxa exiliat a França i no torna fins al cap de dotze anys. Aleshores, Artur Quintana comença a anar als minyons escoltes, on es relaciona amb el català com a llengua escrita per primera vegada. Posteriorment comença a estudiar medicina fins que, per interès personal, passa a estudiar Filosofia i Lletres. Estudia, concretament, Filologia Romànica i Germànica a les universitats de Barcelona i de Colònia. El 1973 obté el Premi Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans amb la tesi El parlar de la Codonyera.

Ben aviat va a viure a Colònia i allà coneix la seva dona. Treballa com a lector de català i castellà a Cardiff, Friburg de Brisgòvia i Basilea, com a catedràtic d'alemany de secundària a La Laguna, de bibliotecari a la Biblioteca del Palatinat a Speyer - Espira i com a professor encarregat del curs de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Es jubila d'aquests dos darrers càrrecs el 2001 i el 2003 respectivament. L'interès per la llengua i el món germànics li ve del fet que el seu pare havia estat deportat a Alemanya. D'aquesta manera creix envoltat per aquest món i, quan finalitza els estudis, focalitza el seu interès cap a la literatura alemanya. Així, als anys seixanta del segle passat, juntament amb Feliu Formosa, elaboren una antologia de poesia alemanya "de combat" contra la guerra. Aquest primer llibre, en català i de temàtica pacifista i compromesa, costa molt d'editar en aquells anys. Finalment, l'editorial Proa l'inclou a la col·lecció Els Llibres de l'Óssa Menor i, així, A la paret escrit amb guix apareix l'any 1966.

Durant aquells anys, Edicions 62 li encarrega les traduccions, de l'alemany al català, de La promesa i El jutge i el seu botxí (1964), de Friedrich Dürrenmatt i de Els afers del senyor Juli Cèsar (1965) i La novela de tres rals (1966), de Bertolt Brecht. La tasca d'Artur Quintana com a traductor de l'alemany té especial rellevància i, d'aquesta manera, també tradueix, entre d'altres, els títols següents: Escrits de crítica de la cultura (1984), de Sigmund Freud, L'ànima i les formes (1984), de György Lukács o La Marcha Radetzky (1993), de Joseph Roth. Conjuntament amb Joan Valls i Jaume Creus, trasllada al català part del teatre de Schiller a Teatre: Els bandits; Càbala i amor; Guillem Tell (1983) i, amb Maria Iniesta, El crepuscle de la humanitat: un document de l'expressionisme (1984), de Kurt Pinthus. És el traductor, encara, d'Una joventut a Alemanya (2001), d'Ernst Toller i de Lenz, de Georg Büchner. A banda de l'alemany, l'any 1973, el Club Editor publica la versió catalana de Catoia l'enfarinat, de Joan Bodon i traduïda de l'occità per Artur Quintana. També tradueix, de l'anglès, Les illes Àran (1999) de John Synge i, del castellà, conjuntament amb Carme Alcover, El gual (2001) de Ramón J. Sender.

Artur Quintana és autor de nombrosos estudis sobre lingüística i literatura alemanya, aragonesa, catalana i occitana. És autor, entre d'altres, dels títols La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana, aparegut l'any 1984, i d'El català a l'Aragó, del 1989. Cal destacar, encara, les obres El aragonés residual del Alto Valle del Mezquín (2004), El aragonés nuclear de Nerín y Sercué (2007), El català de la Codonyera (2012) i el llibre La Vall de Balat: memòria de l'Aragó 1948-2003 (2003). Com a curador és responsable de les obres en col·laboració Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995), Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça (1997), El Carxe: recull de literatura popular valenciana de Múrcia (1998), Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies (2010) i Desideri Lombarte i Arrufat: epistolari (1981-1989) (2002).

És membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, membre del Comité d'Honor del Rolde de Estudios Aragoneses, membre del Consello d'a Fabla Aragonesa, de l'Academia d'a Luenga Aragonesa i president de la Iniciativa Cultural de la Franja. El 2015 la seva trajectòria és reconeguda amb el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.