Frederic Pujulà (Palamós, Baix Empordà, 1877 - Bargemon, Var, França, 1963), és periodista, escriptor i activista polític.

Després de passar els seus primers deu anys a Cuba, torna a Barcelona on continua els estudis i fa la carrera de Dret. Col·labora a diverses revistes catalanistes i federalistes, però és sobretot al setmanari modernista Joventut on publica narracions, articles i cròniques de gèneres ben diferents.

A París coneix la llengua internacional esperanto i es converteix en un dels seus impulsors a Catalunya. N'escriu una gramàtica, contes, vocabularis i traduccions com la de l'obra d'Adrià Gual Misteri de dolor. El 1905 funda la societat esperantista Espero Kataluna.

És autor de peces teatrals que segueixen el corrent vitalista del Modernisme com Titelles febles (1902), o les escrites en col·laboració amb Emili Tintorer: El geni (1904), Dintre la gàbia (1906) i El boig (1907). Dins d'aquesta estètica s'ha de situar la considerada primera obra de ciència-ficció en català, la novel·la Homes artificials (1912). De la seva participació a la Primera Guerra Mundial dins l'exèrcit francès en parla al seu llibre En el repòs de la trinxera (1918).

Entre el 1921 i el 1939 fa de corresponsal i redactor en cap del diari El Diluvio. Republicà i catalanista actiu, després de la Guerra Civil no té cap possibilitat d'exercir la seva professió. Tradueix de l'anglès i el francès i escriu en algunes revistes de l'exili. Amb la seva mort deixa un nombre considerable d'obra inèdita.



Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l'AELC.
Documentació: Fons documental de l'autor donat per la família a la Biblioteca de Catalunya.
Fotografies del fons personal de Frederic Pujolà i Mas.