Antoni Prats (Sueca, 1946) viu a la Marina des que el 1971 començà a treballar a l'ensenyament secundari; darrerament, com a catedràtic de Llengua i Literatura castellanes, a l'IES Maria Ibars, de Dénia, ciutat en la qual resideix des del 1975. És llicenciat en Filosofia (1969) i doctor en Filologia Catalana. D'altra banda, participa intensament en la vida cultural a través sobretot de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

La seua trajectòria literària es centra en la poesia, tot i que ha publicat algunes narracions breus i traduccions, i ha col·laborat en la premsa. A més a més, ha cultivat la crítica en forma d'assajos, ressenyes, estudis i aproximacions en revistes i miscel·lànies, i ha dirigit la revista de literatura L'Aiguadolç fins al 2012. Darrerament, ha publicat el llibre Salvador Espriu o la fidelitat als orígens. Literatura i Pensament (2013). Reculls de poemes seus són Epigrammata (1981), Cadells de la desfeta (1981), Dic el teu nom (1994), El barranc i els còdols (1995), Vora el silenci (1999), Solatges (Antologia 1981-2000), Llibre de Benimaquia (2006), Baules (2006), L'esfinx (2008) i La joia (2010), El llarg solatge. Antologia (2013) i Encara (2013). La seua obra poètica forma part, entre altres, de les antologies Poetes del sud i Iberia polyglotta.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació: Arxiu personal de l'autor.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.