Autors i Autores

Antoni Prats

Caricatura de l'autor de Pepa Úbeda.

Entrevistes

Quins han estat els teus mestres?
—D'entrada, ningú. Tin present que vaig fer el descobriment de la meua identitat idiomàtica ben tard; fixa't que vaig aprendre a escriure en català en els ocis de la mili. Llavors vaig fer un curs per correspondència d'aquells que organitzava Lo Rat Penat quan funcionava com Déu mana. Era l'any setanta, i jo ja m'havia llicenciat a la Universitat; massa tard, doncs, perquè es poguessen produir influències decisives. D'abans recorde haver llegit amb fruïció San Juan de la Cruz, Antonio Machado, Pedro Salinas; després poetes tan diversos com Salvat Papasseit, Carles Riba, l'Estellés. També la "nova cançó" m'ha d'haver influït; tinc molt clar el record de com em va emocionar el primer singel de Raimon, sent jo un jovenet.

Com veus el panorama literari del nostre país?
-A mi, em preocupa al respecte el present i el futur, vull dir els escriptors no consagrats i les noves promocions. En aquest sentit, crec que, com a mínim, és prometedor: hi ha nous poetes que ja han publicat algun llibre de molta qualitat. De tota manera tardarà, sospite, a aparèixer algun escriptor genial entre nosaltres. Hem de ser modestos i pensar en l'absència de tradició literària a casa nostra des de fa segles; la discontinuïtat en el conreu de la literatura ha estat una constant, valga la paradoxa, al País Valencià. [...]

Entre els escriptors del País, en veus algun amb possibilitats de continuar l'obra del suecà [Joan Fuster]?
—Quant a això, crec que ja no necessitem altres Fusters, per tal com allò més rellevant ja ho ha dit ell. Com assagista de temàtica diversa, és una altra cosa; sembla que l'assaig filosòfic té dificultats per arrelar entre nosaltres. Tradicionalment i arreu, ha estat comesa quasi exclusiva de professors universitaris, però per aquestes latituds l'escolasticisme ha llastrat, i sospite que continua llastrant —molt à la page, això sí—, les intel·ligències més ben dotades en perjudici d'un pensament original i oxigenat, com ara el de Fuster.

(Bernat Capó: "Prats, ensenyant i poeta", Diario de Valencia, 7 de novembre de 1981, p. 32)