Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937 - Barcelona, 2009) és autor de novel·les i contes, de llibres de viatges, proses narratives, articles d'opinió, entrevistes i teatre. Amb la seva obra narrativa basteix un món mediterrani del qual sobresurt el cicle d'Andratx, on mitifica el seu poble nadiu, a partir del qual articula una metàfora de la condició humana. Entre les seves novel·les destaquen: La lluna i el "Cala Llamp" (1963), Els argonautes (1968), Difunts sota els ametllers en flor (1970), Cavalls cap a la fosca (1975), Les primaveres i les tardors (1986), El cor del senglar (2000), L'emperador o l'ull del vent (2001), Olympia a mitjanit (2004) i Cada castell i totes les ombres (2008). Ha obtingut els premis més importants de la literatura en català: Josep Pla, 1969; Prudenci Bertrana, 1975, 1997; Sant Jordi, 1986; Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya de creació literària, 1987; Ramon Llull, 2001; Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 2007; Sant Joan, 2008, entre d'altres.

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Documentació: Lena Paüls.
Actualització: Carme Ros.
Fotografies: ©Teresa Sanz (Pòrtic).
Pàgina elaborada amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.