LO PUNT DE LES DONES

PERSONAS
LO SENYOR QUIM, mestre sabater.
LA SENYORA TUYAS, sa muller.
CORINA, sa filla.
PAU GALOFRE, hisendat pagés.
PAUET, son fill.
DON DOMINGO, millonari vell.
TITUS, (jeperut), revenedor de bitllets.
EUSSEBI, fadrí sabater.
Un mosso.
FADRÍ 1.
FADRÍ 2.
Lo repartidor del diari.
Un Camálich.
Tres Gabatxos que tocan l'arpa.
Un Repartidor d'entregas.
Altros subjectes que s'indicarán á son temps.

Acte I

Lo teatro representa una sabatería, no de las més modernas; al fondo de la porta gran que dona al carrer, por ahont transitará gent de quan en quan. Tots los bastidors, armaris de sabatas; un taulell en lo punt més convenient, sobre'l qual hi haurá botinas y tota mena de calsat vell. En un costat del fondo tres ó quatre rengleras de formas penjadas por la paret, en claus. A l'altre costat, y arriban fins al prosceni, vetlladors, tamborets, cabassos y totas las oynas per treballar deu ó dotze sabaters. Dos ó tres portas pe'ls costats, que darán á las habitacions interiors. Penjant del sostre un metxero de gas en forma de lira. A terra, en un costat una gabia de lloro y dos ó tres ab cardenals y aucells d'América, penjadas pe'ls costats.

Escena I

EUSSEBI, Fadrins 1 y 2 treballant de sabaters, ab tot lo coro; y, després, TITUS.


MÚSICA
No deixém may l'alegría,
vinga tot com Deu ho vol.
Tant si plou com si fa sol;
lo sabater, tot lo día...
tant si plou com si fa sol,
sabaté estira'l nyinyol
Més s'amolla
y ennyinyola
y pica sola
perque un cop
la feyna llesta,
per fer festa
dilluns té.
Recordems que demá es día
de ballar, si Deu ho vol.
Tant si plou com si fa sol
l'hem de passá ab alegía;
tant si plou com si fa sol
deixarém tots lo nyinyol,
Per xo amola, etc., etc.

(Lletra.)

(Un xich abans d'acabarse la música, entra TITUS, y, ab lo mateix compás, se posa á ballar, de manera que, al dar la orquesta'l cop final, quedi com, un bailarí.)


TOTS: ¡Bé, bé, molt bé!
TITUS: Així, minyons, com jo, pobret y alegret.
EUSSEBI: ¿Qué tal, senyor Francisquet?
TITUS: ¿Que diuhen tots, están bons?
EUSSEBI: ¡Bravo, Titus!
TITUS: (Al primer.) ¿Y tú, Pelat?
FADRÍ 1: Jo bé; y vosté ¿cóm ho passa?
TITUS: Com el ví de la carbassa.
EUSSEBI: ¡Ah! Aixó sí. Sempre trempat. Vinga'n un del Hospital.
FADRÍ 1:Un dels porchs de Sant Antoni.
TITUS: Aixó es á l'hivern. (Repartint billlets y cobrant de tots.) ¡Dimoni! ¡Ja hi acabat los de ral!
EUSSEBI: Si treyém, se fá un'anada.
TITUS: ¿Pero ahónt?
EUSSEBI: Si es la primera, tots junts á la Budellera á fé una bona colada.
FADRÍ 2: ¡Vaya uns tragos!
TITUS: (Alegre.) ¡Jo ja ho espero!
FADRÍ 1: ¡No s'armará mal fandango!
EUSSEBI: Bé ¿hi vindrá?
TITUS: ¡Jo ho crech, burrango!
EUSSEBI: ¡Viva'n Titus!

(TITUS fá una tercerilla ridícula.)

TOTS: ¡Bien, salero!
FADRÍ l: Cuydado á fé tanta fressa, perque l'amo pot vení
TITUS: ¡Ah carát! ¿que no es aquí?
EUSSEBI: Ha surtit ab la mestressa.
TITUS: ¡Donchs la segueix com un gos!
EUSSEBI: ¡Oh! No'l deixa ni un moment. Ara son á ca'n Climent á comprá uns quants calsadós.
TITUS: ¿D'aquestos de banya?
EUSSEBI: No, de banyas bé prou que'n té. Son uns que van molt més bé, que's fan ara de llautó.
TITUS: ¡Ay carat! tot s'adelanta.
EUSSEBI: Tot va ab carril
TITUS: ¿Y la noya?
EUSSEBI: Sempre ab més flora qu'una toya.
TITUS: ¿Encare així?
EUSSEBI: ¡Uy!... ¡Espanta!

(Aquesta conversa la tenen, treballant EUSSEBI y'ls sabaters.)

(Acte I, fragment de l'escena I de Lo Punt de les dones, 1865)