UN SOMNI

Vaig somniar q' un' altra rassa
Nos havia esclavissát;
Passí trist per una plaça
Y vegí gent que, á la traça,
No era pas del méu vehinat.

Tot de mi, al passá', 's mofavan,
Y no havia de sofrir;
Lo llenguatje qu' ells parlavan
Que també 'l parlés manavan…
Y ho havia d' obehir.

Ni tan sols una paraula
Podia dir del méu parlar,
Y vegí, semblantme faula,
La gabineta á la taula
Altre cop encadenar.

—¿Ab quin dret? ¿Per què? jo 'ls deya.
—Perque vos havèm vençut.
Y fusells y canons veya
Contra 'l qu`á parlar s' esqueyá.
¡Pobra pátria! ¡Tot perdut!

Nostres furs, nostra bandera
Trepitxava l' invasor;
Nostra llar son vivach era,
Y, rabiós, ab cor de fera,
Feya á troços nostre cor.

¡Quin patir! En l' agonia
Crudel qu' anava sofrint,
No més qu' un conhort tenia,
Y és que, mentr' això suchcehia,
Jo ja m' anava morint.

(Dins el poemari Poesías Catalanas, 1875, p. 192)