Separat en set capítols-crisi, aquest assaig pot ser usat, tal i com la mateixa autora diu: a) com una reflexió nova sobre la literatura en la qual es demostra que les ideologies dels lectors, les polítiques editorials, les tendenciositats dels historiadors, els rampells dels ressenyistes de premsa i les fantasies dels amics influeixen molt en el sentit dels textos; b) com un diccionari d'errors de la crítica; c) com el lloc de culte de Gabriel Ferrater; d) com una conclusió escèptica sobre el llenguatge, sobre el pensament i sobre l'home. Ple de referències i excursos, el llibre pren com a excusa la figura de Ferrater per dibuixr un fresc detallat de diverses de les teories de la literatura.