Núria Perpinyà i Filella, professora universitària i escriptora de novel·la i assaig, neix el dia 25 de maig del 1961 a Lleida.

Estudia a la Universitat de Lleida en l'àrea de Filologia Catalana on primer es llicencia el 1984 i després, el 1989, obté el doctorat. La seva tesi doctoral va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat atorgat per la Universitat de Barcelona. Des d'aleshores ha desenvolupat tasques docents a aquesta institució, excepte el període de l'estada a l'estranger, a la University of Essex, entre el 1995 i el 1996.

Des dels seus primers anys com a becària a la universitat, i fruit, majoritàriament, de la seva passió per la poesia de l'escriptor reusenc Gabriel Ferrater, publica articles a diverses revistes. Aquest interès per Ferrater, a més a més, cristal·litza aviat en un primer llibre, La poesia de Gabriel Ferrater (1986), escrit a quatre mans amb Xavier Macià, obra que havia guanyat el Premi Josep Vallverdú d'assaig l'any 1984.

L'aprofundiment en la figura d'aquest poeta es tradueix a curt termini en la publicació de més articles a revistes especialitzades, conferències i seminaris sobre aquest i altres temes a la universitat i altres institucions. A llarg termini desemboca en més llibres. El segon, 'Teoria dels cossos', de Gabriel Ferrater, a la prestigiosa col·lecció Les Naus d'Empúries, l'any 1991; tres anys més tard, en col·laboració amb Jordi Cornudella, apareix l'Àlbum Ferrater, a Quaderns Crema, un llibre compost a partir de diverses fonts, cartes, textos recuperats, fotografies i documents de tota mena. Aquest llibre constitueix, sens dubte, una peça clau en la recepció de Gabriel Ferrater al món editorial català perquè els seus autors aposten per un acostament realista a la seva figura i la seva obra, més enllà de mitificacions i imatges falses o confuses. Encara el 1997, Núria Perpinyà publica Gabriel Ferrater: recepció i contradicció, un llibre definitiu, en què l'autora compendia diverses qüestions sobre les quals ha investigat, més enllà de la figura de Ferrater.

La seva singladura com a novel·lista s'inicia l'any 1998, amb la publicació d'Un bon error. En ella veiem ja els aspectes que caracteritzaran el seu particular estil, profundament compromès amb el sentit de la renovació novel·lística, i molt curós amb el llenguatge. Malauradament es tracta d'una novel·la ja exhaurida, introbable. Tres anys més tard apareix la segona novel·la de l'autora, Una casa per compondre (2001), obra que confirma la seva aposta per la renovació del gènere en el panorama de la literatura catalana contemporània; novel·la ambiciosa i complexa.

El 2006 publica Mistana, per la qual rep el premi de la Crítica l'any 2006. Mistana, la seva novel·la més coneguda, probablement, és el nom del poble on va a parar un meteoròleg amb sentiment de culpa. Allà descobreix un "paradís psicològic", un grup d'una quarantena de bojos que viuen entre la boira i amaguen tots ells secrets que els dificulta viure amb normalitat. Escrita com si d'un viatge dantesc es tractés, Mistana és una novel·la insòlita que va consagrar l'autora. Els privilegiats, publicada el 2007 és la novel·la que completa fins al moment el periple narratiu de l'autora lleidatana. Hi parla d'art, i dels qui el custodien, i ho fa, sovint, a través de recursos dramàtics, més propis del teatre que de la novel·la, en una combinació, novament, original i arriscada.

Amb aquestes paraules explica Núria Perpinyà la seva escissió, o la seva continuïtat, depèn de com es miri, entre el seu jo assagístic i el seu jo narratiu: "La meva obra de creació ha estat una llavor de germinació lenta que s'ha anat nodrint d'anys de lectures. Cap als trenta anys, del tronc teòric (Gabriel Ferrater: recepció i contradicció) va eixir-ne la primera branca d'un món imaginari on es fonien diverses coordenades literàries i personals: Un bon error. El meu arbre s'ha alimentat amb tota mena de llibres i experiències; i les llavors, arrelades amb realisme i fantasia han brotat i s'han ramificat (Una casa per compondre, Mistana, Els privilegiats). De la saba metabolitzada pels anys i la docència universitària, en la part on no hi toca tant el sol, han arrencat branques més intel·lectuals (Les criptes de la crítica, Més que una màquina) pels qui els agradi la fruita àcida, que tot i no ser tan dolça com la de la ficció assolellada, neix del meu mateix tronc"

A banda de la seva activitat docent, Núria Perpinyà segueix alimentant la seva faceta d'assagista, de manera que publica, l'any 2008, Las criptas de la crítica. Veinte interpretaciones de la Odisea. En l'obra, com ja passava amb els assajos sobre Gabriel Ferrater, l'autora aprofita el text tractat per escriure sobre diversos aspectes de la teoria literària, en aquest cas fent un repàs didàctic i amb molts exemples de la història de la crítica de la literatura.