Una dona amb els cabells glaçats irromp al refugi, a punt de desmaiar-se. El guarda corre a ajudar-la. Se l’emporta a una cambra, li treu la roba amb delicadesa, com si fos un cirurgià, i comença a aplicar-li cures. Mentre intenta reanimar-la, se n’enamora, abans i tot de saber que és la Irena Besikova, una llegenda entre els escaladors professionals.

Al vertigen és la història d’un gran amor, d’un triangle inusual i d’una escaladora enigmàtica i solitària. La decisió de la Irena quedar-se als Tammarians a fer de guia provocarà una allau rere l’altra. Les passions que l’envolten duran els protagonistes al caire de la follia. El vertigen de l’atracció amorosa rivalitzarà amb l’alpinisme. La natura salvatge amb la civilització urbana. ¿Arriscaran el benestar familiar i professional per una bogeria? Les vocacions són incompatibles. I més quan són idealistes i extremes. Malgrat els obstacles, l’escalada de les seves conquestes avençarà però complicant-se tram a tram.

Escrita amb una prosa intensa i elegant, Al vertigen és una novel.la romàntica, paisatgística i d’aventures. L’obra planteja dos debats importants: el de la passió i el del feminisme. També és un homenatge a l’alta muntanya on els personatges, atrets per impulsos irrefrenables, es barregen amb alpinistes reals. Al vertigen és una muntanya literària imponent i corprenedora que ens atreu, sense fatic i sense adonar-nos, fins al seu cim.

Per a un lector normal serà una novel.la d’amor, la història d’una passió destructora. Els bons lectors s’adonaran en la part final de la dimensió metaliterària del llibre i de la importància de les paraules i de la imaginació. I hauran de decidir què ha estat real i què no. Al vertigen és el vertigen de la muntanya, de la passió amorosa, literària, de qualsevol droga que estimem i ens fa obsessivament seus. Per a un escalador només importen els cims. Per a un enamorat, el seu amor. Per a un artista, el seu art.

(Sinopsi)