Francesc Parcerisas (Begues, Baix Llobregat, 1944) és poeta, traductor i crític literari. És professor emèrit de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual en va ser degà. Ha estat professor convidat de la Universitat d'Estudis Estrangers de Pequín i de la Càtedra Joan Coromines de la Universitat de Chicago.

Membre destacat de la generació literària dels 70, es va donar a conèixer amb el llibre Vint poemes civils (1966). La seva obra fins a 1983 va ser aplegada al volum Triomf del present (1992). Posteriorment ha publicat els volums L'edat d'or (1984), Focs d'octubre (1992), Natura morta amb nens (2000), Dos dies més de sud (2006) i Seixanta-un poemes (2014). Ha rebut nombrosos premis, com ara el Carles Riba (1966), el de la Crítica Catalana de poesia (1983) i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, el mateix any, o la Lletra d'Or (1992) i el Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia (2015). La crítica ha vist L'edat d'or com a un dels llibres de poesia que més van marcar la seva època: A L'edat d'or, Francesc Parcerisas aconsegueix d'escriure, d'una manera extraordinàriament remarcable, el que Dolors Oller anomena "una poesia de l'experiència de la quotidianitat". Ha publicat els dietaris La primavera a Pequín (2013, Premi Llibreter) i La tardor em sobta (2022), així com el volum d'escrits memorialístics Un estiu (2018). La seva correspondència amb el traductor Jordi Arbonés és aplegada també en un volum (2016).

Paral·lelament desenvolupa una intensa tasca com a traductor, reconeguda amb el premi de la Crítica Serra d'Or de traducció poètica (1992) per La llanterna de l'arç, de Seamus Heaney, i amb el premi Cavall Verd Rafel Jaume de traducció poètica (2001) per Un esborrany de XXX Cantos, d'Ezra Pound, a més de la trilogia de J.R.R. Tolkien El Senyor dels Anells (1986-88). Ha col·laborat en revistes culturals i literàries, i aplegat alguns dels seus articles i assaigs al recull crític L'objecte immediat (1991). Ha escrit diversos assajos sobre traducció, com ara Traducció, edició, ideologia (2009) i Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció, Premi internacional d'assaig Josep Palau i Fabre (2013).

El 2015 és guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el 2018, amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana. Ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004), i del 2010 al 2016 n'ha estat degà. Va ser el coordinador de la Generalitat de Catalunya per a l'Any del Llibre i la Lectura 2005. Membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, en fou vicepresident al Principat (1991-1997), president (1998-1999) i forma part de la seva Comissió Consultiva.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

Documentació: Lena Paüls.
Fotografies: © Carme Esteve / AELC.