«Expressa tanta bellesa en pocs versos, que l’ànima de l’autora s’agermana a l’uníson amb la del lector. Ens fa sentir, ens fa vibrar, i això és Poesia en majúscules.»

Eduard Miró i Saladrigas al pròleg de Fil de vidre (2003)

***

«Reconeixem la veu d’Isabel Oliva en la seva manera d’observar el món i en la forma d’oferir-lo als lectors. Reconeixem aquesta veu en la seva manera particular de relligar el passat i el present, de celebrar l’instant i la presència de les petites coses, de percebre espais i de descriure’ls amb una imatgeria carregada d’emotivitat i de placidesa. Reconeixem, en fi, aquesta veu en la percepció del ritme i la cadència del vers, en la forma calculada amb què estructura el poema i amb què juga amb les analogies i amb la força evocadora dels sentits.»

Rosa Font i Massot al pròleg d’A l’últim revolt de la paraula (2014)

***

«Isabel Oliva, amb una sàvia visió de conjunt, ens ha fet passar de l’espai físic d’una ciutat a la bellesa que l’art irradia [...]. Un ampli recorregut que el lector segueix amb veritable delit, en la intimitat del silenci, sempre atent a la bellesa de la paraula poètica.»

Jordi Pàmias al pròleg de Crepuscles sobre el Moldava (2015)

***

«La visió de la poeta recupera la pèrdua dels instants que únicament la memòria i la poesia poden conjurar. Omplen els buits immensos infinits, forats negres d'una cosmografia personal salvada per la paraula. [...] Una escriptura en llibertat on els únics límits són la voluntat expressiva, l’exigència de comunicabilitat, el ple alenar des de la fiblada inicial.»