[...]

— ...he provat la mà a diferents gèneres: neo-rondallística, "nouvelle"històrica, ciència-ficció, la prehistòria del futur, prehistòria fantàstica, aleatòria, paràbola històrica...
Necessitem conèixer la pròpia història i cultura si volem arribar a posseir l'orgull de pertànyer a la nostra nacionalitat. Si el tinguéssim no estaríem prostituint l'illa a bocins, no hauríem de vendre les fàbriques a estrangers, tindríem una indústria diversificada, una riquesa material i espiritual, amb una paraula, seríem UN POBLE i no la típica estructura econòmica i cultural de les colònies.

— Quines influències es poden trobar a la teva obra?
— Pere Calders, per la seva creativitat i sentit de l'humor, els treballs d'exploració de nous gèneres del grup Ofèlia Dracs, el tolkienisme de Jaume Fuster... com que per la meva feina he de conèixer idiomes he pogut llegir molt en anglès i d'ells he aprés la seva geometria narrativa, els finals sorpresa; dels francesos, sobre tot de Flaubert i Simenon, la creació d'atmosferes; la recreació històrica l'he apresa de Herny Rosny, Mika Waltary y Mary Renault, però a tots aquests hi trob a faltar l'humor.

— L'humor sembla ser una constant a la teva obra. Per què?
— Segons els etòlegs la rialla no és més que una sublimació del plors, sols el gruix d'un cabell separa ambdues coses. L'humor és doncs la meva arma de defensa... i d'atac.

(Miquel López Crespí. Última Hora, 24 de març de 1985)

* * *

— Des de quan escrius?
— D'ençà que era al·lot; quan era estudiant ja publicava una revista; sempre he tingut una feblesa especial per la tinta d'impremta.

—No sou professional de la literatura.
— No, jo visc de vendre aixetes i això em permet d'escriure el que vull.

— Què és "Pedres que suren"?
— Una novel·la històrica sobre uns grecs que arribaren a l'illa al XIII aC. Segons el mite un d'ells, Baleos, va quedar a l'illa per intentar civilitzar i unir els illencs.

— A quin gènere encasellaria l'obra?
— A cap. Hi ha aventures, història, és un manifest nacionalista, ecològic i pacifista.

—Què t'ha suposat saber que el llibre s'hagi premiat a Catalunya [El Joaquim Ruyra i el de la Generalitat]
— Que el llibre deu ser bo, perquè a mi no em coneix ningú, allà. Crec, a més, que és la primera novel·la prehistòrica que es fa.

— Digues-me una altra característica del llibre.
— Que està pensat en gramàtica cinematogràfica. És una pel·lícula en paper.

— Confies en què el llibre es vendrà bé?
— Voldria que els lectors sentin despertar el seu amor per la terra.

— Escrius qualsevol cosa?
— La meva independència econòmica em permet fugir del que fan els altres escriptors catalans; no vaig pel camí ral, estic explorant per les bardisses: una novel·la per a cecs, neo-rondalles, negra, ciència ficció, una aleatòria [deu ser molt dolenta perquè no li ha agradat a ningú. Segueix inèdita].

(Alfo. Baleares, 23 d'abril de 1985)

* * *

[...] a la pregunta de si encara s'expliquen rondalles, Pere Morey respon que a les societats amb ràdio, menys que abans, i a les que pateixen tele, molt poc. Els nostres nins reben un missatge cultural unificat, tallat pel patró de les multinacionals de la imatge. He vist "La abeja Maia" a Baghdad i a Lomé [capital de Togo]. Em sembla molt bé que tinguem una consciència planetària, però cal mantenir la personalitat de cada nació per no empobrir tota la Humanitat.
Llegeixo els meus textos en veu alta per assegurar-me de l’eufonia i del ritme de les frases: lent si són descriptives, sincopat a les escenes d'acció...
Escric pel mateix motiu que les àvies les contaven: per entretenir l'audiència i alhora transmetre uns valors: coratge o solidaritat, per donar vida a uns paisatges, o per crear mites nous, perquè "els mites són l'espina dorsal d'un poble" [Terence White].
A moltes centres d’ensenyament es recomanen els llibres de Pere Morey. "L'home més boig del món pot engendrar un fill, però sols el filòsof pot engendrar fills espirituals" —digué Sòcrates [...] en aquest cas, Morey deu ser pare de família nombrosa. Ell espera que alguns dels joves lectors sentin l'orgull —entès com a "consciència del propi ésser" — de pertànyer a la nostra nació.

(Antoni Rosselló. Diario de Mallorca, 29 de desembre de 1985)

* * *

—Quan prengueres la decisió d'escriure?
— La primera vegada que vaig veure la Torre de ses Ànimes, a la Costa Nord, vaig pensar que Mallorca necessitava un Walter Scott, i com que no hi havia ningú més que ho fes així com jo voldria llegir-ho, m'hi vaig decidir.

—Quina sensació tens quan publiques un llibre?
— És com tenir un fill que em sobreviurà.

— Jugues a deformar la realitat?
— Sí, quan escric som un deuet, faig el món a la meva manera.

(J. A. Calvo. La Nau, 31 de desembre de 1993)

* * *

— [...] jo he escrit els llibres que m'hauria agradat llegir... escric per als joves, perquè pretenc influir els joves que seran Consellers o grans empresaris d’aquí a uns anys... de vegades em diuen que jo hauria de viure a Hollywood.

(Francesc Rotger. El Dia, 7 de gener de 1994)

* * *

— Què és per vostè fer una novel·la?
— Una forma de viure allò que no puc viure en persona... fer que els meus conciutadans siguin més conscients de qui són, de la seva història... per estimar cal conèixer... un poble que coneix la seva història es respecta i es fa respectar.

— Quina relació teniu amb els vostres personatges?
— Paternofilial, són el meu altre ego, una projecció del que soc, del que m'agradaria ser i fins i tot del que no voldria ser.

(ANTONI PLANAS. Última Hora, Palma, 12. de febrer de 1994.

* * *

— [...] hi ha nacionalismes colonitzadors i colonitzats; aquests poden ser culturals o amb terrorisme de baixa intensitat, que es pot ni comparar amb el terrorisme industrial que fabrica armes, armen exèrcits i provoquen guerres. Ghandi va dir "estic disposat a morir per una causa, mai a matar per ella". Jo prefereixo viure per una causa.
Si volem que existeixi un sentiment de nacionalitat europea cal un idioma europeu, que podria ser l’esperanto, que es pot aprendre en un mes. L'anglès no serveix, perquè com digué Bernard Shaw "un home que parla un anglès perfecte ha de ser un ignorant total".

(Jacint Planas i Santmartí. Última Hora, 7 de desembre de 1999)

* * *

— Pere... té la capacitat d'entusiasmar-se contínuament, de trobar el sentit lúdic i màgic de la vida... saber continuar esser jove és important, molts són tombes que caminen perquè duen un nin mort dedins.
—Jo em veig com un cuiner de la Història: els historiadors cacen la llebre , llavors jo la faig bocinets, li pos ceba i espècies i la faig mengívola.

(Rafel M. Creus. Llegir, gener 2000)

* * *

—A qui territori fantàstic t'agradaria passar unes vacances?
— No tan sols les vacances, sinó tota la vida, és a Pirénia. La Història és massa seriosa com per deixar que l’escriguin els historiadors, així que a La metgessa càtara he introduït un petit canvi que fa possible la Confederació Transpirenaica que volia Pere I; un país amb llibertat de cultes, que acull moriscos i jueus, hugonots, Leonardo, Galileo, Giordano Bruno... si la Confederació Helvètica ha estat possible... si som molts a desitjar l’existència de Pirénia per ventura algun dia farem que existeixi de debò.

(Redacció. Faristol, juliol 2003)

* * *

— ...si un dia teniu la sort de conèixer-lo en persona aprofitau per fer una llarga xerrada amb ell i gaudireu de l’espontaneïtat i saviesa que traspuen les seves paraules. Ha viatjat per més de mig món i coneix més de cinc llengües, això li ha permès conèixer de primera mà altres cultures i paisatges allunyats.
— El llibre és un acte d'amor, una unió fecunda entre autor i lector, com una pinya que s'obre a la calor de l'estiu i escampa les llavors al vent del bosc. Escric per deixar el món millor d'així com l'he trobat, per ensenyar el meu poble a estimar-se millor, transmetre la meva visió del món, per tenir molts de fills espirituals.

—Quin tipus de govern penses que seria el més just per a tots?
— Encara que sembli una contradicció, un govern que tingui vocació d'ONG, d'Organització No Governamental, amb l'única ambició de lluitar per la pau, elbenestar dels pobles, l'eradicació de intolerància i estableixi vincles d'ajut, cooperació , amor i respecte entre les diferents nacions, la riquesa de les quals rau en la seva diversitat.

—Es pot eradicar la misèria mundial?
— No em cap dins el cap que amb el cost d'un bombarder es puguin fer sis hospitals, o un institut amb el que costa una bomba. La pau és més rendible que la guerra, perquè a un enemic se li poden fer dues coses: matar-lo, augmentant així l'odi col·lectiu entre els pobles, o convertir-lo en amic, i així potser també el tindrem de client i acabarà comprant-nos el nostres productes.

—Què esperes que li passi al lector en tancar el teu llibre?
— Que pensi "Caram, que bé m'ho he passat!" i tot seguit comenci a sentir un corcó, unes ganes d'endreçar algunes de les moltíssimes coses que aquesta gent fa anar tortes.

— Quin creus que és l'estat actual de les lletres a l'àmbit catalanoparlant?
— Va minvant la proporció de llibres "mascles" i augmentant la de llibres "femella", on predomina allò líric sobre l'èpic, l'etopeia sobre l'epopeia. Per això jo procur que els meus llibre siguin "andrògins", amb personatges masculins ferms i sòlids i els femenins el mateix però a més, encisadors. M’han dit que les meves protagonistes enamoren.

— Per què hem de llegir?
— Perquè un llibre fa lliure i, com diem Guiem Mesquida, llegir fa tornar guapos.

(Josep Pizà i Vidal. N'Alí, març-abril 2004)

* * *

...quan més estimi una persona la terra que trepitja, més estimarà la Terra...
...procur tenir un estil llegívol... he inventat paraules, com "sinaromia", l'harmonia d’aromes després de la pluja a una garriga.
...per entendre els mallorquins basta passejar per Ciutat: el primer que veus és un foner tirant pedres cap a les pròpies teulades; llavors, un obelisc sostingut per quatre tortugues que van cada una en una direcció diferent.

(Neus Canyelles. Brisas, 27 de març de 2004)

* * *

— Amb qui passaries el Dia del Llibre?
— Amb Tirant lo Blanc: ha viscut molt, ha viatjat i és fidel a les causes amb que es compromet.

(S. Bennàssar. Diari de Balears, 23 d'abril de 2004)

* * *

—Entrevista. Veure document.