El sol mai no es pon... sobre els meus fills
"...vocabulari ric i arrelat en la tradició del nostre poble...relat trepidant...no perd el temps per les bardisses i sempre ens conta moltes coses. L'acció... té un caràcter cinematogràfic amb canvis ràpids d'escenari que fan que el lector mai no s'avorreixi. L'obra de PM contribueix a una lenta, però ferma recuperació nacional i reflecteix magistralment l'època, aporta interessants reflexions socials i fa passar una bona estona al lector."
(Antoni Marimon. Lluc)
* * *
"Pere Morey teixeix una bona trama, molt ben documentada i escrita..."
(Joan Portell. Llibres)
* * *
"Els escriptors de vocació no escriuen més que un sol llibre, en diferents títols i entorns, si voleu, però l’argument sol contenir sempre unes línies mestres, unes constants, uns valors als quals mai no renuncien... per ells, escriure és un acte de lluita, per la supervivència del nostre poble.
El títol obre un enigma que no es resol fins a la darrera frase del llibre. Per als que estudiàrem a l'escola franquista és una endevinalla transparent, un eco sarcàstic de la pomposa frase de Felip II "el sol mai no es pon sobre els meus... dominis".
Ens podem assabentar de coses que els nostres llibres d'Història no ens contaven, però que en Pere ha trobat als llibres que ha comprat a l'Havana i a Manila, i és que va tenir l'avinentesa de visitar ambdós llocs, una cosa que és ben coneixedora a les descripcions dels ambients, paisatges, olors, menjars i altres sensacions que els viatgers de butaca mai no podrien contar.
Volem recomanar que els qui estan en contacte amb el jovent que recomanin o regalin aquest llibre però que no els contin el perquè d'aquest títol. Ja el descobriran ells després de les cent setanta pàgines d'excitació, des de l’entrada de tabac de contraban, amb la qual s'obre l'acció, fins al final sorpresa.
Un llibre d'aventures reals, verídic, documentat i de ritme de pel·lícula amb color, ironia, passió... un llibre no tan sols entretingut i dinàmic, si no també molt necessari."
(Redacció. L'Estel, 15 d'octubre de 2000)