–La seva tesi parlava de la metàfora com a mètode per apropar-se a l’alumnat en las classes de literatura i llengua?
–Quan investigava per què moltes vegades l’alumnat no entén el que llegeix, vaig trobar que, en ocasions, costa captar la ironia i el sentit figurat. (...) el nostre llenguatge quotidià està farcit d'aquest tipus de construccions. Mira, sense ser-ne conscient, n’acabo de fer una, quan t'he dit farcit. Doncs, és molt bo que l’alumnat descobreixi que la metàfora no és una cosa que fan uns poetes, sinó que està en el seu llenguatge del dia a dia. I que sàpiguen per què la utilitzen. La metàfora és una eina molt diversa.

("La metàfora és una eina molt didàctica", Barcelona Educació, núm. 55, setembre de 2006)
 

* * *

–(...) És en el gènere en què et trobes més còmoda? Com ho fa per escriure uns contes tan sintètics i alhora tan rics?
–Em trobo molt còmoda escrivint relats breus. Em sembla que els contes són com els bombons: petits però intensos, i procuro treballar-los molt per aconseguir que impactin al paladar de qui llegeix. Per altra banda, també m’agrada explicar històries llargues i, així doncs, escriure novel·les. (...)

(Pere Martí i Bertran: "Els contes són com els bombons: petits però intensos", El 3 de vuit, 23 de desembre de 2021)

* * *

–(...) Montserrat, Escut ens transporta als atemptats de Barcelona del 2017 amb la Hala com a fil argumental. Què et va portar a escriure sobre aquells fets?
–Un dia vaig veure l’ombra de l’escut de ferro forjat i vitralls de la Boqueria projectat a terra com si fos un tatuatge. Vaig pensar que aquell escut havia estat testimoni de l’atemptat i que ningú semblava recordar-ho, mentre que jo, que he nascut i he viscut molts anys al costat de la Rambla, ho tenia ben present. Vaig voler escriure el conte per intentar evocar la sensació de perdre totes les seguretats –tots els escuts– d’algú que ho va presenciar i, també, per deixar-ne constància.

–(...) La teva narració guanyadora és breu però intensa, té molts matisos interessants i és rica en detalls quan escenifiques  la peixatera al Mercat. Et va ser difícil encabir tants elements en tant poc espai?
–Així volia que fos: curta i intensa com una cançó. Em calia trobar un to i un ritme adequats a un tema tan punyent i delicat: per això havia de triar molt bé les paraules i anar al gra. Vaig escriure a raig, però després vaig podar i retocar molt. (...)

(Òscar Ramírez Dolcet: "Montserrat Morera: 'Un conte és per ser llegit moltes vegades i s’ha de paladejar com quan escoltem una cançó repetidament'”, Revista Altafulles, 27 de desembre de 2021)