Montserrat Morera Escarré neix al Raval de Barcelona el 1952 en una família d’arrels vallenques i lleidatanes. Va a l’Escola de les Dominiques del barri i, quan acaba el Secretariat Comercial, l’afició a la lectura la impulsa a fer el batxillerat.

Es llicencia en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1977 i, al mateix temps, finalitza els estudis de Sociologia a l’antiga Escola de Sociologia de Barcelona. Temps després, es doctora amb una tesi sobre la metàfora i l’aprenentatge a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un cop finalitzada la carrera i després d’opositar, és professora de l’Institut Montserrat de Barcelona. Dos anys més tard, torna a opositar i obté la càtedra de Llengua i Literatura a l’Institut Bruguers de Gavà, en què ocupa diversos càrrecs directius. El 1986 es trasllada a l’Institut Bernat Metge de Barcelona, on resta fins que s'hi jubila. Des de 1994 i durant dinou anys és professora contractada de l’Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i professora associada de la Facultat de Ciències de l’Educació i de la Facultat de Lletres.

Ha col·laborat amb editorials com Santillana, Alfaguara, Praxis, Castellnou i Ediuoc per a l’elaboració de materials didàctics diversos i amb entitats com l’Instituto Cervantes, l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Pedrolo i Espais Escrits per preparar i conduir tallers d’escriptura i tertúlies o clubs de lectura.

La vocació docent ha marcat part de la seva obra, ja que les seves publicacions acadèmiques, didàctiques o de divulgació són inseparables de la tasca educativa. També els articles en diverses publicacions com Cuadernos de Pedagogía, Escola Catalana, Articles o Textos.

La primera obra de ficció que publica és una novel·la d’aprenentatge escrita conjuntament amb el seu marit, Pere Danès Carbonell: Niké vol dir victòria (1999). Per a l’autora, aquesta obra marca el canvi de mil·lenni i, alhora, la voluntat d’escriure ficció, desfent-se de la cotilla acadèmica. Tot i així, li queda el costum de recollir de forma ordenada la bibliografia i les fonts que utilitza per documentar-se.

El 2008 publica Perfum d’almesc, una novel·la on història i introspecció, ciutat i camp, passat i present es donen la mà. Arran d’aquesta novel·la l’autora no deixa d'escriure històries, encara que en dilati la publicació.

Poc abans de jubilar-se enceta el blog Temps de metàfora, amb l’objectiu de ressenyar a la seva manera i fugir dels esquemes. Aquest canvi de perspectiva va acompanyat de l’escriptura de relats breus de diversa estructura i estil. El 2017 guanya el Premi Núvol de Contes amb “Una maleta molt pesada”. Acaba un recull de cinquanta relats que resta inèdit i continua un projecte de novel·la que fa temps que cova. El 2021 guanya el Premi de narrativa curta per Internet TINET (Ciutat de Tarragona) amb “Escut”. El jurat opina que el conte és: “Un relat emocionant, lingüísticament impecable, molt ben estructurat i amb un final que interpel·la emocionalment el lector”. La protagonista és un dels personatges de la novel·la que publica el 2022, Ravals, que també comparteix personatges amb l'aplec de relats Aures (2023).