[Perfum d’almesc]. El motiu que lliga passat remot i peripècia personal de les diverses dones (Elionor i les Maries), és la transformació de la plaça del Pati, el punt més emblemàtic de Valls, que al segle XIV era el pati del castell on senyorejava Elionor de Xipre, però que fa molt pocs anys vam veure com els constructors l'esventraven per fer-hi un aparcament subterrani. Circumstància que serveix perquè l'autora busqui en les excavacions i les obres (que són una metàfora excel·lent aplicable als personatges) el punt de troballa i de misteri que manté la lectura atenta fins al final.

(…) Però allò que lliga en realitat passat i present és la lectura de gènere: el plantejament de les personalitats de les protagonistes que exposen d'una manera transparent les seves certeses, els seus dubtes, la seva vulnerabilitat pel fet de ser dones i, també, la manera com tenen per tal de tirar endavant, cadascuna a la seva manera, el seu projecte vital.

Malgrat que són tres generacions de dones (i la d'Elionor) i s'avenen, la lectura de gènere és possible per contrast, veient que les coses no són ni blanques ni negres, i que el context i les circumstàncies no són elements banals a l'hora de construir la pròpia personalitat: les dones tenen gruix i interès. I la manera d'explicar-les, amb un punt de sensualitat atrevida, és atractiu i agradable de llegir. La manera de plantejar la multiplicitat d'ètnies i cultures que han canviat la fesomia de Valls (així com les obres del Pati) també està plantejada amb valentia, tot i que potser no tothom viu la qüestió de la mateixa manera, tal com les mateixes protagonistes reflecteixen. El resultat fa de bon llegir. Un llenguatge àgil i un bon domini de la prosa, hi ajuden.

A mi, però, m'hauria agradat més que el subtítol no hi fos... Perquè, tocats com estem pel vici de les etiquetes, pot fer creure que es tracta només d'una novel·la local i pot fer enretirar algun lector d'encarar-se a la lectura. Quan des de la portada es diu que són històries de Valls, sembla d'una banda que piqui l'ullet a les vallenques i vallencs, cosa que està bé. Però el llibre s'aguanta bé igualment si qui el té a les mans és de Kuala Lumpur, posem per cas, i el subtítol aleshores hi és sobrer. En fi, qüestió de gustos.

(Margarida Aritzeta: "Perfum d'almesc, novel·la de Montserrat Morera", La maleta sarda, 20 d'octubre de 2008)

* * *

["Escut"]. (...) Ens hi narra els primers moments (aproximadament una hora) de l’atemptat gihadista del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i ho fa des de la mirada de la Hala, una noia magrebina de 18 anys, que ja en fa més de deu que viu a Barcelona i que fa de peixatera al mercat de la Boqueria. La veiem alegre, feliç amb molts plans de futur, fins que passa el que passa i tot canvia, per a ella i per a tanta altra gent. El jurat del premi, en l’acta d’otorgament ho ha sintetitzat d’una manera perfecta, fins al punt que no em puc estar de transcriure-us-ho: “Un relat emocionant, lingüísticament impecable, molt ben estructurat i amb un final que interpel·la emocionalment al lector. Una història que connecta mons culturals diferents en la figura del personatge femení que arriba a esdevenir símbol de totes les dones del món. El joc amb els colors, amb la llum i amb la mesura dels minuts són recursos per fer memòria personal d’una vivència col·lectiva fosca i impactant" (...).

(Pere Martí i Bertran: "Contes premiats", Eix Diari, 3 de desembre de 2021)