De la solapa del llibre: "Un jove cantant de renom internacional és raptat en una ciutat egípcia i esdevé, de sobte i com per art de màgia, corregent de l'imperi més al·lucinant que hom pot imaginar: el MÓN MASCLE, el reialme de la crueltat, del colossalisme, de la més desencadenada fantasia, tot al servei d'un poder esclavitzador.
En aquest món, Terenc Moix suscita una història tan al·lucinant i fantàstica com el món que descriu; un relat que participa de la novel·la d'aventures, del malson irracional, de l'aberració eròtica, de les pel·lícules de "romans" i que, ben mirat, dissimula una crítica feroç i teratològica de certs fenòmens polítics i socials del nostre temps.
Aquest llibre, és moral o amoral? Aneu-ho a saber! Allò que podem assegurar és que tenim a les mans una novel·la d'un gènere sense precedents en la literatura catalana de tots els temps. Temem que res no podris evitar que el lector s'hi trobi embolicat com en una xarxa feta d'interès creixent, de sorpresa constant, d'enlluernaments alternats amb ofuscacions i, fins i tot, amb dures proves per a la seva sensibilitat.
Novel·la aberrant, divertida, atroç, suggestiva; filla directa de Sade i de Flash Gordon, del martirologi i les heretgies medievals, de les flamants revistes eròtiques, de la història de l'arquitectura i de la del Kitsch...
Fabulació salvatge i desesperada. Sacrificis humans, canibalisme disfressat de culte religiós, torrents de sang, crueltat luxosa. ¿On acaba la fantàstica ironia de l'autor i on comencen les seves terribles i subreptícies al·lusions a la immensa tragèdia de la humanitat?
El més famós dels nostres escriptors joves, el més agosarat de tota la nostra història literària, condueix el lector a través d'una selva monstruosa i sumptuosa alhora. Tanmateix, al lluny o com un invisible teló de fons, un cor d'innúmeres veus, potser mofaires, rondina l'enyorada cançó de la llibertat i la dignitat..."

El llibre conté una dedicatòria sorprenent, en la més pura línia de Terenci Moix: "A Joaquim Molas, una novel·la que no és allò que sembla, ni és allò que pot semblar. En una línia, doncs, catalaníssima."