Edat de lectura

Les investigacions que Julio Izquierdo ha de realitzar per descobrir què s'amaga darrere l'assassinat d'un amic seu són una manera molt adequada d'introduir els lectors i les lectores de 14 a 18 anys en el gènere de la novel.la negra. Muts i a la gàbia ofereix també l'oportunitat de conèixer les regles internes d'uns grups socials marginals que actuen fora dels límits de la legalitat.

Argument

Un home lligat a un arbre és a punt de rebre un tret que acabarà amb la seva vida. Un testimoni casual, inoportú -l'Antoni Ferrer-, pagarà la seva indiscreció amb la mort. Julio Izquierdo, amic de l'assassinat, investiga els motius de la seva mort. Aquest és el punt de partida de Muts i a la gàbia.
El que en un principi era una mort sense justificació aparent, es converteix en la punta de l'iceberg d'una trama delictiva amb moltes ramificacions. Un grup criminal que es dedica al tràfic il.legal d'emigrants d'Algèria centra les sospites de Julio. Per tractar de desemmascarar els culpables, s'hi haurà d'implicar a fons. El setge a què el protagonista de la novel.la sotmet els delinqüents el fa arribar fins a una agència de detectius, Magenta, on troba el Soler i el Rafa, uns vells coneguts, els quals l'ajudaran en les seves investigacions.
Pel camí, Julio manté una relació amorosa amb la Carme, companya de l'Antoni fins al moment de la seva mort. El pare de la noia, l'Olavide, envoltat d'un misteri que caldrà resoldre, manté un pols dur amb el Julio, a qui vol conèixer en profunditat per tal d'integrar-lo en el seu cercle familiar i empresarial.
A mesura que s'avança en la trama, l'acció s'accelera. No tot és tan senzill com semblava. La resolució dels enigmes deixarà al descobert una organització en què la corrupció i l'ús de la força són els únics arguments vàlids.

Tema

Viure al marge de la llei comporta l'assumpció d'un ordre de comportament peculiar. En aquest àmbit, els codis ètics i morals es fonamenten sobretot en la supervivència i l'ocultació. I, per descomptat, en el poder. Andreu Martín explora aquest terreny amb destresa. El món de la delinqüència és descrit en termes que l'acosten a una societat paral.lela a l'oficial, un món també real.

Personatges

Julio Izquierdo és el protagonista i, al mateix temps, el narrador de Muts i a la gàbia. Morè, d'aparença agitanada, està acostumat a sobreviure a les situacions més delicades. La seva ascendència familiar el vincula als estrats més baixos de la societat. Un passat tenyit de sordidesa, ple d'ensenyaments dramàtics sobre la vida que li són molt valuosos, n'ha fet una persona amb recursos suficients per desimboldre's pel món sabent el terra que trepitja.
La Carme i el seu pare, l'Olavide, representen la societat dels poderosos, allunyada dels àmbits més coneguts del Julio, en què el poder i els diners ho són tot. Darrere d'aquesta aparença tan honorable s'amaguen, però, tot d'impulsos inconfessables que el lector descobreix a mesura que avança l'acció.
El Soler i el Rafa, de l'agència d'investigació Magenta, són els encarregats de fer la feina més bruta: treure's de sobre tot aquell que faci massa nosa. I ho fan amb aplicació i disciplina. Qui hi ha darrere els seus actes, però? Aquest és un dels interrogants que el Julio haurà de contestar.
Al costat d'aquests personatges hi ha una galeria d'homes i de dones amb personalitat pròpia. D'una banda, els afins a Julio, d'una manera més o menys íntima, com ara Carles propietari del bar La Bestia Parda, l'enllustrador de sabates Higinio, els joves de la casa de la Floresta on es produeixen els assassinats -la Gemma, l'Arthur i el Pep- i la Lolita i la Zaida, del club Mericumbé. De l'altra, els personatges que es mouen en ambients delictius, com ara els vinculats a l'agència de transports del Santander o a la constructora Díaz i Casals.

Suggeriments didàctics

1. Les descripcions dels protagonistes de Muts i a la gàbia poden servir de pauta per a treballar la caracterització física de diferents personatges de l'entorn dels alumnes. Es poden escollir persones conegudes seves i, prèvia redacció d'una fitxa amb els seus trets físics més característics, descriure'ls com si fossin personatges d'una novel.la negra.

2. A la novel.la trobem l'alternança de dues veus narratives. La primera, subjectiva, correspon a la del protagonista, que s'erigeix en narrador. La segona, que apareix marcada tipogràficament en cursiva, és la d'un narrador objectiu, que serveix de recurs per aproximar-nos a les situacions en què Julio no intervé necessàriament. Els nois i les noies poden treballar-les a partir d'una breu narració d'elaboració pròpia.

3. El tràfic d'emigrants il.legals és una circumstància quotidiana de la qual poden obtenir informació els nois i les noies i formar-se'n una opinió. Un procediment de treball pot consistir en la recopilació, durant un període de temps, d'articles de diari o de revistes que hi facin al.lusió. Un cop se n'hagi efectuat una tria, amb l'ajut del professor o de la professora, es pot utilitzar el material recollit per a elaborar murals que tractin de manera diferenciada els diversos aspectes de la qüestió.
Paral.lelament, és recomanable l'organització d'un debat en què un grup d'alumnes assumeixi el paper de defensors de l'emigració del Tercer Món i un altre, se'n defineixi en contra. Així mateix, aquesta activitat pot utilitzar-se com a preparació de la visita al centre de l'autor.

4. A partir de l'activitat anterior s'elaborarà un qüestionari de preguntes que centrin el col.loqui amb l'escriptor, en el qual també es plantejarà quins recursos documentals utilitza Andreu Martín per a preparar les seves novel.les.